Teetet

No s'ha de confondre amb el matemàtic grec Teetet d'Atenes..

Teetet

(grc) Θεαίτητος
Tipus	obra escrita
Fitxa
Autor	Plató
Llengua	grec antic
Dades i xifres
Gènere	diàleg
Personatges	Sòcrates Teetet d'Atenes Euclides de Mègara Terpisó
Sèrie
diàlegs de Plató
El Sofista →

Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató

Primers diàlegs:

Apologia – Càrmides – Critó

Eutífron – Alcibíades I

Hípias major – Hípias menor

Ió – Laques – Lisis

Transitoris i diàlegs mitjans:

Cràtil – Eutidem – Gòrgias

Menexen – Menó – Fedó

Protàgoras – El convit

Diàlegs mitjans posteriors:

La República – Fedre

Parmènides – Teetet

Últims diàlegs:

Timeu – Crítias

El Sofista – El Polític

Fileb – Lleis

Obres d'autenticitat dubtosa:

Axíoc - Alcíone

Clitofont – Epínomis - Eríxias

Demòdoc – Cartes – Hiparc

Minos – Rivals d'amor – Sísif

Alcibíades II – Tèages

Aquesta caixa:

El Teetet és un diàleg escrit per Plató. Dins de l'obra d'aquest escriptor, se sol situar el Teetet en un grup de diàlegs posteriors a la publicació de La República.^[1] Es considera el Teetet com un dels diàlegs tardans de Plató. Existeix una gran proximitat estilística i temàtica entre el Teetet i el Parmènides, ambdós diàlegs haurien estat escrits el 369/368 aC. En 183i-184a, Sòcrates es refereix a l'ocasió en la qual va conèixer els filòsofs eleàtics Parmènides i Zenó. Els especialistes sostenen que aquesta trobada és fictícia, i que la referència solament pot apuntar a la situació dramàtica del Parmènides, per la qual cosa, aquest últim diàleg hauria estat escrit poc abans.^[2][3] El final del Teetet -Sócrates ha d'interrompre el diàleg per a donar comptes de la seva acusació, però promet reprendre-la l'endemà (210c)- dona peu perquè en El sofista, l'interlocutor de Sòcrates recordi que es retroben, complint amb l'acordat el dia anterior. A més, ambdós diàlegs són protagonitzats pels mateixos interlocutors (Sòcrates, Teodor de Cirene i Teetet d'Atenes), a qui s'afegix l'estranger Eleata al Sofista. Aquest últim personatge cobra un valor fonamental també en el diàleg El polític. D'aquesta manera, s'ha vist que el mateix Plató vincula aquests quatre diàlegs i dona un ordre de lectura per a aquests: 1r. Parmènides, 2n.Teetet, 3r. Sofista, 4t. Polític.^[2]