Tennes

Tennes
	117Ts
	livermori ← tennes → oganessó
Aspecte
	Semimetàl·lic (predit)
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	tennes, Ts, 117
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablement un metal·loide)
Grup, període, bloc	17, 7, p
Pes atòmic estàndard	[294]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p5 (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 7 (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	7,1–7,3 (extrapolat) g·cm−3
Punt de fusió	573–773 K, 300–500 (predit) °C
Punt d'ebullició	823 K, 550 (predit) °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	−1, +1, +3, +5; (predit)
Energies d'ionització	1a: 742,9 (predit) kJ·mol−1
	2a: 1.785,0–1.920,1 (extrapolat) kJ·mol−1
Radi atòmic	138 (predit) pm
Radi covalent	156–157 pm (extrapolat)
Miscel·lània
Nombre CAS	54101-14-3
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del tennes

El tennes^[4]^[a] és un element sintètic amb símbol Ts i nombre atòmic 117. El tennes ocupa el penúltim lloc del 7è període de la taula periòdica, formant part del grup 17, el grup dels halògens. És el segon element més pesant sintetitzat fins avui (m_a ≈ 294 u). El seu nom es deriva de l'estat Tennessee en els Estats Units, on hi ha el Laboratori Nacional d'Oak Ridge (ORNL), un dels participants en el projecte de recerca.^[6]

↑ ^1,0 ^1,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724, 1728. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.
↑ «Tennes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ «Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennes i oganessó». TERMCAT, 15-02-2017.
↑ «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

[BFricke-1] 1,0 ^1,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].

[Haire-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724, 1728. ISBN 1-4020-3555-1.

[B&K-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.

[4] «Tennes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[5] «Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennes i oganessó». TERMCAT, 15-02-2017.

[7] «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[a]

[6]