Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran

Nom original	Flavius Theodosius (llatí)
Biografia
Naixement	Flavius Theodosius, Theodosius I 11 gener 347 Coca
Mort	17 gener 395 (48 anys) Milà (Itàlia)
Causa de mort	Causes naturals
Sepultura	Església dels Sants Apòstols
Emperador d'Orient
379 – 395
← Valent Arcadi →
71è emperador de l'Imperi Romà
392 – 395
← Valentinià II Flavi Honori →
Activitat
Ocupació	polític
Període	Baix Imperi Romà i Egipte sota l'Imperi Romà d'Orient
Sant
sant
Celebració	Església Ortodoxa
Festivitat	17 de gener
Iconografia	Com a rei
Altres
Títol	Emperador romà
Dinastia	Teodosiana
Cònjuge	1-Èlia Facil·la 2-Gal·la
Fills	Arcadi Honori Pulquèria Gal·la Placídia
Pares	Flavi Teodosi el Vell   i Thermantia
Germans	Honori (germa de Teodosi I)
Parents	Flàvia Serena (filla del germà, fill o filla adoptiva)
Emperador romà 19 gener 379 – 17 gener 395 Emperador romà d'Orient 19 gener 379 – 17 gener 395 ← Gracià – Arcadi → Senador romà Cònsol romà

Flavi Teodosi (en llatí: Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395^[1]), conegut com a Teodosi I el Gran,^[2] fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Fou elegit per l'emperador d'Occident Flavi Gracià. A la mort de Gracià i del seu germà Valentinià II, va passar a ser emperador de les dues parts de l'Imperi Romà (392 al 395), situació que només va durar tres anys, puix que a la seva mort l'imperi es va tornar a dividir entre els seus fills.^[3] Aquesta separació seria definitiva i les dues parts romandrien separades definitivament; va ser, per tant, el darrer emperador que governà a tot el món romà.

Respecte de la política religiosa, va prendre la decisió històrica de fer del cristianisme, en especial del catolicisme, la religió oficial de l'Imperi Romà mitjançant l'Edicte de Tessalònica el 380,^[4] i per tant suposà la fi de la religió romana tradicional i la seva persecució. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa, mentre que altres el veuen com un fanàtic religiós.