Teoria Kaluza-Klein

En física, la teoria Kaluza-Klein (o teoria KK) és una teoria que intentà unificar les forces fonamentals de la gravitació i l'electromagnetisme. La teoria, publicada el 1921, fou creada pel matemàtic Theodor Kaluza que descobrí que es podia unificar la relativitat general i l'electromagnetisme de Maxwell utilitzant un espaitemps de cinc dimensions, i estesa pel físic teòric suec Oskar Klein. Fou la primera teoria física que va considerar la possibilitat de dimensions espacials addicionals.