La Tercera Via (o Valencianisme de conciliació)[1][2] és el nom que es va donar a una sèrie de reflexions de caràcter valencianista sorgides a mitjans de la dècada de 1980 amb la finalitat de fer convergir o reconciliar el fusteranisme amb el blaverisme,[3][4] des de postures revisionistes del pensament de Joan Fuster,[2][5][6][7] considerant el País Valencià com un projecte nacional propi tot i reconèixer el valencià com a part de la llengua catalana.[5]
El terme ha estat de vegades desqualificat com a "neoblaverisme".[8]
També s'utilitzà l'expressió “quarta via” per a referir-se a reflexions que coincidien en l'eix central de les propostes de Damià Mollà o Rafael Company, que és el marc nacional exclusivament valencià (amb uns vincles més o menys estrets amb la resta de territoris de llengua catalana), però que s'expressaven en termes més propers a l'esquerra política.[9]
Per les diferències programàtiques entre les diferents reflexions sorgides al període, alguns autors han parlat de “terceres vies”,[5] a voltes sense especificar les diferències entre els possibles tipus de tercera via.[9]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search