Theravada

Theravada

Dades
Tipus	confessió religiosa
Governança corporativa
Part de	budisme

El budisme theravada (en pali: थेरवाद theravāda, en sànscrit: स्थविरवाद sthaviravāda, literalment: 'doctrina dels ancians' o 'l'antic ensenyament') és la forma de budisme dominant a l'Àsia del Sud i del Sud-est (Sri Lanka, Tailàndia, Cambodja, Myanmar, Laos i parts del Vietnam),^[1] entre els xinesos d'Indonèsia i de Malàisia, així com en certes ètnies del sud-oest de la Xina. La seva implantació a Occident és més recent que la dels corrents zen o vajrayana.

Aquest corrent, fundat a l'Índia, és l'escola budista més antiga i es defineix com l'hereu de la doctrina original de Siddharta Gautama (el Buda); per això, és relativament conservador. La "doctrina dels ancians" es recolza en un cànon anomenat cànon pali o tipitaka, que comprèn nombrosos texts basats en les paraules del Buda, recollides pels seus contemporanis i fixades en el tercer concili (247 aC), organitzat a Palatiputra per l'emperador Aixoka.

Sovint, es fa servir el terme hinayana com a sinònim de theravada, malgrat les objeccions de nombrosos practicants d'aquest corrent que avui dia inclou uns 100 milions d'adeptes a escala mundial.

Durant la dècada del 2010 a Tailàndia, Sri Lanka i Birmània els monjos theravada van començar a defendre postures violentes, tenint un paper polític dirigit contra els musulmans, als quals consideraven causants del retrocés del budisme theravada des de l'Afganistan fins a Malàisia. Aquest extremisme religiós fou unit a un nacionalisme. Són exemples el partit polític fundat el 2012 per monjos de Sri Lanka Bodu Bala Sena i el moviment de Birmania Ma Ba Tha, fundat el mateix any. El moviment Ma Ba Tha és el responsable del genocidi dels musulmans rohingya. El 2015 a Tailàndia hi sorgeix el moviment polític independentista del sud encapçalat per Banjob Bannaruji.^[2]

El 2017 el budisme theravada es trobava implatat a Birmània, Cambodja, Laos, Sri Lanka, Tailàndia i part del Vietnam.^[2]