Tiberi

Per a altres significats, vegeu «Tiberi (desambiguació)».

Tiberi

Nom original	(la) Tiberius Claudius Nero (la) Tiberius Iulius Caesar
Biografia
Naixement	(la) Tiberius Claudius Nero 16 novembre 42 aC Roma
Mort	16 març 37 dC (77 anys) Misenum (Itàlia), a prop de
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Mausoleu d'August a Roma
Senador romà
valor desconegut – 37 dC
Cònsol romà
13 aC – 13 aC Juntament amb: Publi Quintili Var
Cònsol romà
7 aC – 7 aC Juntament amb: Gneu Calpurni Pisó
Cònsol romà
31 dC – 31 dC
Cònsol romà
21 dC – 21 dC
Cònsol romà
18 dC – 18 dC
2n Emperador romà
18 setembre 14 dC – 16 març 37 dC ← August – Calígula →
Dades personals
Religió	Religió de l'antiga Roma
Activitat
Ocupació	militar, polític, soldat
Període	República Romana tardana, Alt Imperi Romà, Egipte grecoromà, Roman Egypt Era (en) , Principat i dinastia julioclàudia
Altres
Títol	August
Dinastia	Dinastia julioclàudia
Cònjuge	Vipsània Agripina (19-11 aC) Júlia (11-2 aC)
Fills	Drus el Jove Tiberillus
Pares	Tiberi Claudi Neró Lívia Drusil·la
Germans	Drus el Vell
Premis (4 aC)  Vencedor de la carrera de quadrigues als Jocs Olímpics de l'antiguitat

Tiberi (llatí: Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (llatí: Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37. Succeí al seu padrastre, August.

Tiberi era fillastre d'August, qui li donà el permís per tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodes^[1] i el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Com a resultat de l'adopció en prengué el nomen i el cognomen, i passà a ser Tiberi Juli Cèsar (llatí: Tiberius Julius Caesar).

Com a tribú, Tiberi, va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions. El temps en files va ascendir a vint anys (14 anys per als pretorians o guàrdia imperial). Després del servei rebrien una paga l'import de la qual provindria d'un impost del 5% sobre les herències.

El 13 els poders d'August i de Tiberi van ser prorrogats per deu anys més, però August va morir poc després (19 d'agost del 14) i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense cap limitació de termini.

Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat. Amb això els Comicis van perdre una atribució molt important, i va desaparèixer el sistema electoral propi de la República. L'emperador designava candidats per a algunes de les magistratures, i els llocs que quedaven vacants (sense proposta de l'emperador) eren designats pel Senat i es formava una llista única. L'Assemblea Popular o Comicis (que van seguir celebrant-se fins al segle iii) es limitava a aclamar la llista única. Les lleis es van promulgar sense intervenció de les Assemblees. De fet, el poble només conservava el poder en un aspecte: el seu favor o la seva hostilitat eren determinants per als emperadors, i s'expressaven en les grans celebracions al circ.

El Senat va promulgar diverses lleis, entre elles una sobre l'estatus social de les dones que tinguessin relacions sexuals amb esclaus, una sobre tutela, una sobre penes per deterioraments en edificis públics, normes sobre enjudiciament criminal, càstigs d'esclaus que estiguessin presents en una casa quan l'amo fóra assassinat, i una llei d'herència de les dones (els fills de la qual eren preferents als seus germans o parents).

El Senat va adquirir una funció important respecte a les províncies: l'actuació dels senadors com a jurats en els casos de concussió (Repetundae), és a dir d'adquisicions il·legals pels governadors i funcionaris provincials (pel que sembla, els judicis de Repetundis van ser freqüents). També jutjava els delictes de traïció o de lesa majestat.

Una llei (Lex Majestate) promulgada feia anys (al segle anterior) regulava les condemnes per ofenses als màxims dignataris de l'imperi, i Tiberi va haver de fer-la servir.

A la categoria de senadors (o senatorials) podien accedir aquells que posseïen terres per valor d'almenys un milió de sestercis, els quals procedien en gran part de la classe dels cavallers. Així, la majoria dels que tenien la categoria de senadors (encara que no tots exercien el càrrec, que era electiu) constituïen una casta hereditària a la qual només podia accedir-se des d'altres classes per designació imperial directa o indirecta.