Tiranosaure

«T-rex» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «T. Rex».

Tiranosaure

Tyrannosaurus
Reconstrucció de l'espècimen tipus (CM 9380) al Museu Carnegie d'Història Natural
Dades
Longitud	12 m
Alçada	3,6 m
Període
Cretaci superior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Saurischia
Família	Tyrannosauridae
Subfamília	Tyrannosaurinae
Gènere	Tyrannosaurus Osborn, 1905
Nomenclatura
Sinònims	Gènere Dinotyrannus Dynamosaurus Manospondylus Nanotyrannus Stygivenator Tarbosaurus? Espècie Aublysodon amplus? Deinodon amplus? Manospondylus amplus? Stygivenator amplus? Tyrannosaurus amplus? Aublysodon cristatus? Deinodon cristatus? Stygivenator cristatus? Manospondylus gigas Ornithomimus grandis Dynamosaurus imperiosus Tyrannosaurus imperiosus Albertosaurus lancensis Aublysodon lancensis Deinodon lancensis Gorgosaurus lancensis Nanotyrannus lancensis Dinotyrannus megagracilis Stygivenator molnari
Significat	Llangardaix tirà
Espècies
Vegeu el text
Distribució
Mida

Els tiranosaures (Tyrannosaurus) són un gènere extint de grans dinosaures teròpodes que visqueren en allò que avui en dia és l'oest de Nord-amèrica, que aleshores formava part del continent insular de Laramídia, durant el Maastrichtià (Cretaci superior), fa entre 66 i 68 milions d'anys. Tenien una distribució molt extensa en comparació amb la dels altres tiranosàurids. Foren els darrers tiranosàurids a aparèixer i uns dels últims dinosaures no aviaris que caminaren sobre la Terra abans de l'extinció del Cretaci-Paleogen.

Igual que els altres membres de la seva família, eren carnívors bípedes dotats d'un crani enorme i una cua llarga i pesant que li feia de contrapès. Els braços eren diminuts en comparació amb les extremitats inferiors, grosses i poderoses; tanmateix, eren extraordinàriament forts per la mida que tenien i presentaven dos dits amb urpes.

Tot i que altres teròpodes igualaven o superaven el tiranosaure en mida, fou el tiranosàurid més gros conegut i un dels predadors terrestres més grossos, fent fins a 13 metres de llarg,^[2] fins a 4 metres d'alt al maluc,^[3] i fins a 6-8 tones de pes.^[4] Sent de llarg el carnívor més gran del seu medi, el tiranosaure podria haver estat un depredador alfa, caçant hadrosaures i ceratops, tot i que alguns experts pensen que podria haver estat principalment un carronyaire.

S'han identificat més de 30 exemplars de tiranosaure, alguns dels quals són esquelets gairebé complets. S'han trobat teixits tous i proteïnes en almenys un d'aquests exemplars. L'abundància de material fòssil ha permès una recerca significativa de molts aspectes de la seva biologia, incloent-hi el cicle vital i la biomecànica. Els costums alimentaris, la fisiologia i la velocitat potencial del tiranosaure són alguns temes de debat. La seva taxonomia també és controvertida; alguns científics creuen que Tarbosaurus bataar, d'Àsia, és una segona espècie de tiranosaure, mentre que d'altres mantenen el tarbosaure com un gènere separat. Diversos altres gèneres de tiranosàurids nord-americans també han estat sinonimitzats amb Tyrannosaurus.

L'espècie T. rex és un dels teròpodes més coneguts.