Tiwanaku

Tiwanaku
	;
Tipus	Archaeological site from Drobeta Turnu Severin (en) i ciutat antiga
Geografia
Originari de	Departament de la Paz (Bolívia)
Estat	Bolívia
Inici	400
Fi	900
Coordenades	16° 33′ 17″ S, 68° 40′ 24″ O / 16.554722222222°S,68.673333333333°O

Tiwanaku o Tiahuanaco és el recinte arqueològic més important de Bolívia i un dels més destacats d'Amèrica del Sud. Coneguda com la "Ciutat del sol" o "Ciutat dels Déus", és al mig del desert, a 3.844 m d'alçada i a 72 km de La Paz.^[1]

Tiwanacu va ser una ciutat, possiblement capital, d'una civilització que hi va haver a la vall Pampa Koani, al sud-est del llac Titicaca. Se suposa que ja existia al segle v aC i que hauria perdurat més de 1.500 anys.

La civilització de Tiwanacu va destacar pels seus grans camps de conreu. Se suposa que podien abastir la població actual de Bolívia. També eren guerrers, i van arribar a conquerir totes les altres cultures del voltant del llac i de gran part de l'altiplà. Van fer intercanvis comercials amb unes altres regions: van arribar fins a la costa de Xile i les zones tropicals de la conca amazònica.

El segle xii, la civilització Tiwanacu va abandonar les ciutats. Hi han teories de terratrèmols, atacs d'unes altres cultures, i sequeres. Potser Tiwanacu va ser víctima d'un d'aquests desastres, però potser també hi va haver una revolució interna.

Actualment Tiwanacu és un reclam turístic per les restes arqueològiques. Diuen els experts que només se n'ha recuperat una petita part, i que el 80 % encara està sota terra.

Restes més destacades:

Acapana. Piràmide de 15 m d'alçada i 152 de costat
Porta del Sol. Monument de pedra
Kalasasaya. Centre cerimonial
Monòlit Bennett

↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.43. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].

[1] «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.43. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].

[1]