Tondo Doni

Tondo Doni

Tipus	pintura i tondo
Creador	Miquel Àngel
Creació	aprox.1503
Mètode de fabricació	Tècnica mixta al tremp i a l'oli
Gènere	art sacre
Moviment	Alt Renaixement
Mida	diàmetre 120 cm cm ()
Col·lecció	Uffizi, Florència
Catalogació
Número d'inventari	00287181
Catàleg	Michelangelo: The Complete Paintings, Sculptures and Architecture:(P3)

Aquesta Sagrada Família, coneguda com a Tondo Doni, és un quadre del pintor renaixentista italià Miquel Àngel. El seu diàmetre arriba als 120 centímetres. Es considera que aquesta obra es va executar entre el 1503 i el 1504. Es conserva a la Galeria dels Uffizi de Florència (Itàlia), amb el seu marc original, dissenyat pel mateix Miguel Àngel.

Miquel Àngel va emprar dos mitjans per a aquesta obra, pintura al tremp i pintura a l'oli. A l'aplicar l'oli en capes successives des del color més intens fins al més lleuger, de la manera que li va ser ensenyada quan era un aprenent, Miquel Àngel va crear un efecte colorista força diferent del dels pintors flamencs de l'època. L'escola flamenca usava la tècnica a l'oli oposada, d'il·luminar des dels highlights fins als tons més obscurs del pigment. L'efecte colorista de Miquel Àngel s'anomena cangianti i és típic del seu estil pictòric.

Va ser un encàrrec d'Agnolo Doni, un ric teixidor, per commemorar el seu matrimoni amb Magdalena Strozzi, la filla d'una famosa família de banquers.^[1] Té forma de tondo, és a dir, rodona, el que s'associava al Renaixement amb el matrimoni.

A primer pla està la Verge amb el Nen i darrere, sant Josep, de grandioses proporcions i dinàmicament articulat. Maria i Josep presenten al Nen a l'espectador. Aquesta composició de presentació podria estar referint-se al nom del comitent de la peça, Doni, en italià "regals", i ajuda a fonamentar la tesi que fos ell qui el va encarregar.

Darrere aquestes figures principals, separats per una balustrada, es distingeix sant Joan i un grup de ignudi(nus). El significat d'aquest afegitó de figures nues masculines és objecte de debat, perquè no n'hi ha cap relació òbvia ni precedents bíblics que la relacionin amb l'escena que transcorre al primer pla. Malgrat tot, la inclusió d'aquestes figures nues no és de mode cap inusual a l'obra de Miquel Àngel, com pot veure's en altres obres seves, incloent la famosa volta de la Capella Sixtina.^[2] Es creu que poden ser àngels àpters, és a dir, sense ales.