Torredembarra

Torredembarra
	Escut d'armes
Localització
	41° 08′ 44″ N, 1° 23′ 44″ E / 41.145668°N,1.395671°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Capital	Vila de Torredembarra
Població humana
Població	17.670 (2023) (2.031,03 hab./km²)
Llars	53 (1553)
Gentilici	Torrenc, torrenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	8,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	15 m
Limita amb	la Pobla de Montornès ; Creixell ; Altafulla
Patrocini	Rosalia de Palerm
Organització política
• Alcalde	Eduard Rovira Gual (2015–)
Representació al plenari
• Equip de govern	9 ERC
• Oposició	4 PSC, 2 Cs, 1 JxCat, 1 no adscrit a cap grup
Identificador descriptiu
Codi postal	43830
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43153
Codi IDESCAT	431536
Altres
Agermanament amb	Villars ; Halberstadt
Lloc web	torredembarra.cat

Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants^[1] és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès. Localitzat a la Costa Daurada confronta per l'oest amb Altafulla, pel nord amb la Pobla de Montornès i per l'est amb Creixell. El topònim prové de l'aglutinació de Torre d'en Barra,^[2] d'en Barres, en Bares o Bardes i no es registra, amb aquesta forma, fins al primer quart del segle xiv.^[3] Primer es va conèixer amb la forma simple de la Torre, entenent turris com a torre o masia particular fortificada, que dominaria una quadra o subdivisió d'un terme castral.^[4] Així, el 1178, per situar Ramon Mestre i la seva família es diu que eren de Turre, és a dir de la Torre.^[5] Els anys 1279 i 1280 consta, en els còmputs de la dècima de Terra Santa o de les croades, l'existència de l'església de la Torre de Clarà, Turri de Clayrano o Turre de Clerano, que s'ha interpretat que amb el temps es convertiria en la Torre d'en Barra, o Torredembarra.^[6]

El motiu del canvi de topònim resulta encara desconegut, però es pot recular, segons la historiadora Isabel Companys i Farrerons, fins al 20 d'octubre de 1309, a través d'un trasllat al Llibre de nòtules de l'arxiu parroquial de Torredembarra realitzat el 1494.^[7] L'anotació més antiga coneguda del topònim, amb la variant Turri d'en Barres, correspon al 25 d'octubre de 1323, en un document en què Guillem Cunillera, de Torre d'en Barres, deixa vuitanta quartans d'oli a Arnau Marçol, d'Altafulla.^[7] Més endavant, el 1325, el retrobem escrit Turi d'en Bares o Bardes.^[3]

↑ Lorenzo, Cecília. «5 espais que us sorprendran a Torredembarra», 01-03-2022.
↑ «Recomanacions per a l'ús de la toponímia». [Consulta: 30 desembre 2017].
↑ ^3,0 ^3,1 Llibre de nòtules. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.
↑ Companys i Farrerons, Isabel. Torredembarra i Clarà medievals (segles xiii i xiv). Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra, 1999.
↑ Udina i Martorell, Frederic (ed.). El "Llibre Blanch" de Santas Creus (Cartulario del siglo XII) (en castellà). Barcelona: CSIC (Textos y Estudios de la Corona de Aragón, IX), 1947.
↑ El Tarragonès. El Baix Camp. L'Alt Camp. El Priorat. La Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (Catalunya Romànica, XXI), 1995, p. 62.
↑ ^7,0 ^7,1 Llibre de nòtules. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

[1] Lorenzo, Cecília. «5 espais que us sorprendran a Torredembarra», 01-03-2022.

[2] «Recomanacions per a l'ús de la toponímia». [Consulta: 30 desembre 2017].

[Ref01-3] 3,0 ^3,1 Llibre de nòtules. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

[Ref-4] Companys i Farrerons, Isabel. Torredembarra i Clarà medievals (segles xiii i xiv). Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra, 1999.

[5] Udina i Martorell, Frederic (ed.). El "Llibre Blanch" de Santas Creus (Cartulario del siglo XII) (en castellà). Barcelona: CSIC (Textos y Estudios de la Corona de Aragón, IX), 1947.

[6] El Tarragonès. El Baix Camp. L'Alt Camp. El Priorat. La Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (Catalunya Romànica, XXI), 1995, p. 62.

[Ref02-7] 7,0 ^7,1 Llibre de nòtules. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]