Tsar

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik)

Tsar

Estat	Primer Imperi Búlgar, Principat de Sèrbia, Tsarat Rus, Imperi Rus, Gran Moràvia i Bohèmia

La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí. Significa "rei" o "emperador" i fou utilitzada en primer lloc per a designar els reis dels búlgars.^[1] El primer monarca d'aquest país en adoptar el títol de tsar hauria estat Simeó I el Gran, després de les seves victòries sobre l'Imperi Romà d'Orient a principis del segle x. Els seus successors s'intitularen de la mateixa manera fins a l'ocupació de l'imperi búlgar per part de l'Imperi Otomà, el 1396. Després que Bulgària s'alliberés dels otomans el 1878, els nous monarques recuperaren el títol de tsar que usaren de 1908 a 1946.^[2]

Posteriorment, al segle xiv, els sobirans de Sèrbia adoptaren també el tractament de tsar.

El títol de tsar ha estat popularitzat sobretot d'ençà que fou utilitzat per designar els emperadors de Rússia. El primer príncep rus en adoptar la distinció de tsar fou Ivan III (1462-1505). No obstant això, Pere I l'abandonà el 1721 per recuperar el vell títol d'emperador, raó per la qual, en sentit estricte, aquest seria l'últim dels tsars. Tanmateix, hom fa extensiva la consideració de tsar a la resta de sobirans russos fins a arribar a Nicolau II, que fou destronat i assassinat durant la Revolució russa de 1917.^[3]

El tsarisme va ser la forma de govern que primer va adoptar el principat de Moscou, i després Rússia (anomenada així des del regnat del Pere I de Rússia). Els tsars es proclamaven "autòcrates", és a dir, amos de tot el poder polític i econòmic, i protectors de la religió ortodoxa russa.^[4]