Tujia

Tujia

Tipus	llengua
Ús
Parlants nadius	70.000
Parlat a	Prefectura Autònoma Tujia i Miao de Xiangxi
Estat	República Popular de la Xina
Classificació lingüística
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet de Fraser
Codis
Glottolog	tuji1244

El tujia (tujia septentrional: Bifzivsar, IPA: /pi35 ʦi55 sa21/ ; /pi³⁵ ʦi⁵⁵ sa²¹/; meridional: Mongrzzirhof, IPA: /mõ²¹ ʣi²¹ ho³⁵/ ; xinès: 土 家 语, pinyin: Tǔjiāyǔ) és una llengua parlada originàriament pels tujies a la zona sud-central de la Xina. Forma part de la família de llengües sinotibetanes però sense adscripció, per la influència generalitzada de les llengües veïnes. Té dos dialectes diferenciats: septentrional i meridional. Ambdós dialectes són tonals amb els contorns de to de ˥ ˥˧ ˧˥ ˨˩ (55, 53, 35, 21). El dialecte septentrional té 21 inicials, mentre que el dialecte meridional en té 26 (amb cinc inicials aspirades més). Pel que fa a les finals, el dialecte septentrional en té 25 i el meridional 30, 12 de les quals s'utilitzen exclusivament en les paraules manllevades del xinès. Els verbs distingeixen veus actives i passives. Els seus pronoms distingeixen els nombres singular i plural juntament amb els casos possessius i els bàsics. El 2005, el nombre de parlants, segons les estimacions, era d'aproximadament 70.000 en el dialecte septentrional (dels quals només aproximadament 100 eren monolingües),^[1] i 1.500 en el dialecte meridional,^[2] per una població de 8 milions de l'ètnia tujia.