Tycho Brahe

Tycho Brahe
	;
Nom original	(da) Tyge Ottesen Brahe
Biografia
Naixement	14 desembre 1546 ; Castell de Knutstorp (Regne de Dinamarca i Noruega)
Mort	24 octubre 1601 (54 anys); Praga (Sacre Imperi Romanogermànic)
Causa de mort	Causes naturals (Insuficiència renal )
Sepultura	Church of Our Lady before Týn (en) 50° 05′ 16″ N, 14° 25′ 22″ E / 50.0876397°N,14.4228053°E
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Leipzig (1562–1565); Universitat de Copenhaguen (1559–1562); Universitat de Rostock
Activitat
Camp de treball	Astronomia i astrònom
Lloc de treball	Benátky nad Jizerou (1599–1601); Uraniborg (1576–1597); Praga
Ocupació	astrònom, astròleg, alquimista, poeta, autobiògraf, escriptor
Ocupador	Uraniborg
Professors	Valentin Thau i Caspar Peucer
Alumnes	Simon Marius, Ambrosius Rhodius, Johannes Kepler i Adriaan Metius (en)
Patrocinador	Frederic II de Dinamarca (1576–1588); Cristià IV de Dinamarca (1588–1597); Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic (1599–)
Obra
	Obres destacables Sistema ticònic; (1573) De Nova Stella (en) ; (1627) Tabulae Rudolphinae ;
Estudiant doctoral	Simon Marius, Adriaan Metius (en) i David Gans (en)
Família
Cònjuge	Kirsten Barbara Jørgensdatter (en)
Fills	Sidsel Brahe
Pares	Otte Thygesen Brahe i Beate Clausdatter Bille
Germans	Sophia Brahe, Jørgen Ottesen Brahe, Steen Brahe til Knudstrup, Axel Ottesen Brahe i Knud Brahe (en)
	Premis (3 maig 1580) Cavaller de l'Orde de l'Elefant ;
	Signatura

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601)^[1] va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions dels estels i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga.

Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i les investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques nit rere nit utilitzant els instruments més precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

↑ Asimov, Isaac. «Brahe, Tycho». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 76. ISBN 8429270043.

[1] Asimov, Isaac. «Brahe, Tycho». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 76. ISBN 8429270043.

[1]