Vanguard (coet)

Vanguard

Llançament del coet Vanguard. (Marina dels EUA)
Funció	Vehicle de llançament de satèl·lits
Fabricant	Martin
País d'origen	Estats Units
Mides
Alçada	23,00 m
Diàmetre	1,14 m
Trams	3
Capacitat
Càrrega útil en LEO	9 kg[1]
Història de llançaments
Estat	Retirat
Llocs de llançament	LC-18A, Cap Canaveral
Llançaments totals	11
Reeixits	3
Fracassos	8
Vol inaugural	23 octubre 1957
Últim vol	18 setembre 1959
Primer tram - Vanguard
Motors	1 X-405
Empenta	(134,79 kN)
Impuls específic	248 segons
Temps d'ignició	2 min 25 s
Combustible	LOX/querosè
Segon tram - Delta
Motors	1 AJ10-37
Empenta	(33,80 kN)
Impuls específic	261 segons
Temps d'ignició	1 min 55 s
Combustible	Àcid nítric/UDMH
Tercer tram - Grand Central o ABL
Motors	1 Sòlid
Empenta	(11,56 kN)
Impuls específic	230 segons
Temps d'ignició	31 s
Combustible	Sòlid

El coet Vanguard^[2] va ser destinat a ser el primer vehicle de llançament dels Estats Units per situar un satèl·lit a l'òrbita. En canvi, la crisi de l'Sputnik causada pel llançament sorpresa de l'Sputnik 1 va portar els EUA, després del fracàs del Vanguard TV3, a llançar ràpidament a l'òrbita el satèl·lit Explorer 1 utilitzant un coet Juno I, sent del Vanguard I el segon èxit de llançament orbital estatunidenc.

Els coets Vanguard van ser utilitzats pel Programa Vanguard des del 1957 a 1959. Dels onze coets Vanguard el qual el projecte va intentar llançar, tres satèl·lits van ser situats en òrbita amb èxit. Els coets Vanguard van ser una part important de la cursa espacial entre els EUA i la Unió Soviètica.