Venus (planeta)

Venus
Tipus	planeta interior i planeta inferior
Epònim	Venus
Cos pare	Sol
Època	J2000.0
Dades orbitals
Apoàpside	0,72823 ua 108.942.109 km
Periàpside	0,71843 ua (arg (ω): 131,60247) 107.476.259 km (arg (ω): 131,60247)
Semieix major a	108.208.930 km i 0,72333 ua
Excentricitat e	0,00678[1]
Període orbital P	224,7 d[2] i 19.414.148 s[3]
Període sinòdic	583,92 d
Velocitat orbital mitjana	35,02 km/s
Anomalia mitjana M	50,115 °[2]
Inclinació i	3,39468 ° ↔ Equador del Sol 3,39471 ° ↔ eclíptica 2,19 ° ↔ pla invariable[1]
Longitud del node ascendent Ω	76,67984 °[1]
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	261.000.000 km (apogeu) 38.000.000 km (perigeu) 108.000.000 km (mitjana)[5]
Radi	línia equatorial: 6.051,8 km[6]
Diàmetre	12.103,6 km[7]
Aplatament	0
Magnitud aparent (V)	−4,8 (banda V)[2]
Diàmetre angular	9,7 "–66 "[8]
Àrea de superfície	460.230.000 km²[2]
Massa	4.867,5 Yg
Volum	928.430.000.000 km³[2]
Densitat mitjana	5,243 g/cm³[2]
Rotació sideral	243,018 5 dies
Velocitat de rotació equatorial	6,52 km/h (1,81 m/s)
Gravetat superficial equatorial	8,9 m/s²[2]
Velocitat d'escapament	10,46 km/s
Obliqüitat	177,3 °[4]
Ascensió recta (α)	18h 11m 2.4s[2]
Declinació (δ)	67° 9' 36''[2]
Albedo	0,689 0,59 (valor desconegut)[5]
Temperatura de superfície	mitjana 464 °C[8]
Pressió superficial	9,3 MPa
Composició atmosfèrica	~ 96,5% Diòxid de carboni ~ 3,5% Nitrogen 0,015% Diòxid de sofre 0,007% Argó 0,002% Vapor d'aigua 0,0017% Monòxid de carboni 0,0012% Heli 0,0007% Neó traces sulfur de carbonil traces d'àcid clorhídric traces d'àcid fluorhídric
Part de	sistema solar interior
Format per	Atmosfera de Venus

Venus és el segon planeta del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol. El planeta s'anomena així en honor de Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més lluminós del cel nocturn, arribant a una magnitud aparent de −4,6 i capaç de projectar ombres visibles a la Terra en condicions fosques i ser visible a ull nu a plena llum del dia.^[9][10] Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de 47,8°. Des de la Terra, la lluminositat màxima de Venus és poc abans de l'alba o poc després de la posta de sol, raó per la qual de vegades s'anomena l'estel de l'alba, del matí o de la tarda.^[11]

Es classifica com a planeta terrestre, i de vegades se'n diu el planeta germà de la Terra, perquè són similars en mida, gravetat, i composició general. Venus està cobert per una capa opaca de núvols d'àcid sulfúric altament reflectors, cosa que impedeix l'observació de la superfície amb llum visible. Venus té l'atmosfera més densa de tots els planetes terrestres, la qual consisteix principalment en diòxid de carboni, perquè no té ni cicle del carboni ni vida orgànica per absorbir-lo en forma de biomassa. Es creu que Venus, en temps antics, tenia oceans semblants als de la Terra,^[12][13] però aquests es van evaporar completament quan la temperatura va augmentar, deixant una capa desèrtica amb roques en forma de lloses.^[14] Probablement l'aigua s'ha dissociat i, com que Venus no té camp magnètic, el vent solar s'ha endut l'hidrogen cap a l'espai interplanetari.^[15] La pressió atmosfèrica a la superfície del planeta és 92 vegades la de la Terra.

La superfície de Venus va ser subjecte d'especulació fins que alguns dels seus secrets van ser descoberts a finals del segle xx. El Projecte Magellan en va fer una cartografia detallada entre el 1990 i el 1991. El sòl mostra proves de vulcanisme, i el sofre de l'atmosfera podria indicar que hi ha hagut erupcions recents.^[16][17] Tanmateix, encara és un enigma per què no es troben rius de lava al voltant de cap de les calderes visibles. Hi ha un baix nombre de cràters d'impacte, cosa que mostra que la superfície és relativament jove, amb una edat d'aproximadament 500 milions d'anys. No hi ha cap indici de tectònica de plaques, possiblement perquè la seva escorça és massa dura per subduir sense aigua que la faci més fluida. En comptes d'això, és possible que Venus vagi perdent la seva escalfor interna en episodis periòdics de renovació en massa de la seva superfície.^[18] Com Mercuri, Venus no té cap lluna.^[19] Els dies solars a Venus, amb una durada de 117 dies terrestres,^[20] són gairebé la meitat més llargs que el seu any solar, orbitant al voltant del Sol cada 224,7 dies terrestres.^[21] Aquesta durada del dia venusiana és producte de la seva rotació contra el seu moviment orbital, reduint a la meitat el seu període de rotació sideral complet de 243 dies terrestres, el més llarg de tots els planetes del Sistema Solar. Venus i Urà són els únics planetes amb una rotació tan retrògrada, fent que el Sol es mogui en els seus cels des del seu horitzó occidental fins al seu est. L'òrbita de Venus al voltant del Sol és la més propera a l'òrbita de la Terra, apropant-los més que qualsevol altre parell de planetes. Això passa durant la conjunció inferior amb un període sinòdic d'1,6 anys. Tanmateix, Mercuri és més freqüentment el més proper a cadascun.

L'adjectiu venusià s'utilitza normalment per a objectes relacionats amb Venus^[22] o per a referir-se als seus hipotètics habitants.^[23] Venus és l'únic planeta del sistema solar anomenat en honor d'una figura femenina, tot i que els planetes nans, entre d'altres Ceres, Eris, Haumea i Sedna, també tenen noms femenins.