Vi

Per a altres significats, vegeu «.vi».

Vi

Tipus	alcohòlica
Cuina	diversos, sent més destacat a les mediterrànies
Tradició	Mediterrània, Califòrnia, Austràlia, zones d'Europa Central, Nova Zelanda, Sud-àfrica.
Origen	Romà
Quan es beu	La verema es fa anualment.
Ingredients	Raïm
Mètode de preparació	Fermentació
Forma	Negre, blanc, rosat; pot ser escumós
Denominació	DO a Espanya, AOC a França, DOCG a Itàlia, QmP a Alemanya, DOC a Portugal.
Característiques
Color	roig, rosa, blanc i taronja

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.^[1] La fermentació es produeix per l'acció metabòlica del llevat que transforma els sucres del fruit en alcohol etílic i gas en forma de diòxid de carboni. El sucre i els àcids que conté la fruita fa que siguin suficients per al desenvolupament de la fermentació. Tanmateix, el vi és una suma d'un conjunt de factors ambientals: clima, latitud, altitud, hores de llum, etc.^[2] Aproximadament un 66% de la collita mundial de raïm es dedica a la producció vinícola; la resta és per al seu consum com a fruita.^[3] Tot i això, el cultiu de la vinya cobreix tan sols un 0,5% del sòl cultivable en el món.^[4] El conreu de la vinya s'ha associat a llocs amb un clima mediterrani. Qui té o conrea un vinyar és un vinyater, vinyader o vinyataire; el guardià d'una vinya o vinyes és el vinyòvol.

Es dona el nom de «vi» únicament al líquid resultant de la fermentació alcohòlica, total o parcial, del suc de raïm, sense addició de cap substància. En moltes legislacions es considera només com a vi la beguda fermentada obtinguda de Vitis vinifera, malgrat que s'obtenen begudes semblants d'altres varietats com la Vitis labrusca, Vitis rupestris, etc. El coneixement de la ciència particular de l'elaboració del vi es denomina enologia (sense considerar els processos de cultiu de la vinya). La ciència que tracta només de la biologia de la vinya, així com del seu cultiu, es denomina ampelologia.^[1]