Victoria and Albert Museum

Victoria and Albert Museum
Epònim	Reina Victòria del Regne Unit i Albert de Saxònia-Coburg Gotha
Dades
Tipus	Museu, museu del disseny, museu d'art, museu de teatre, museu nacional i edifici
Arquitecte	Aston Webb
Construcció	1852
Obertura	1852
Cronologia
	restitució de l'art saquejat pels nazis
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Kensington i Chelsea (Anglaterra)
Localització	Cromwell Gardens
51° 29′ 49″ N, 0° 10′ 18″ O / 51.49685°N,0.17162°O / 51.49685; -0.17162
Format per	V&A Theatre and Performance Collections (en) Cole Wing, Victoria and Albert Museum (en) Direcció del Victoria and Albert Museum Medieval & Renaissance, Room 50a, The Paul and Jill Ruddock Gallery (en) Medieval & Renaissance, Room 64, The Wolfson Gallery (en) Young V&A (en)
Monument classificat com a grau I
Data	15 abril 1969
Identificador	1190187
Monument classificat com a grau II*
Cole Wing, Victoria and Albert Museum
Data	15 abril 1969
Identificador	1080654
Monument classificat com a grau II*
Young V&A
Data	27 setembre 1973
Identificador	1357777
Immoble registrat grau II
Young V&A
Identificador	1357777
Activitat
Visitants anuals	3.932.738 (2019)
Lloc web	vam.ac.uk

El Victoria and Albert Museum (sovint abreujat com V&A) de Londres és el museu d'arts aplicades, arts decoratives i disseny més gran del món, que acull una col·lecció permanent de més de 2,27 milions d'objectes.^[1] Es va crear el 1852 amb el nom de South Kensington Museum per iniciativa de Henry Cole i va ser rebatejat el 1899 en honor de la reina Victoria i el seu espòs, Albert.

El V&A està situat al Royal Borough de Kensington i Chelsea de Londres, en una zona coneguda com "Albertopolis" per la seva associació amb el príncep Albert, l'Albert Memorial i les principals institucions culturals amb les quals estava associat. Aquests inclouen el Museu d'Història Natural, el Museu de la Ciència, el Royal Albert Hall i l'Imperial College de Londres. El museu és un organisme públic no departamental patrocinat pel Departament de Digital, Cultura, Mitjans de Comunicació i Esport. Com passa amb altres museus nacionals britànics, l'entrada és gratuïta.

Abasta una superfície de 5,1 hectàrees^[2] i té 145 galeries. La seva col·lecció abasta 5.000 anys d'art, des de l'antiguitat fins als nostres dies, de les cultures d'⁣Europa, Amèrica del Nord, Àsia i el nord d'Àfrica. No obstant això, no recull art de l'antiguitat de la majoria de zones. Els fons de ceràmica, vidre, tèxtils, vestuari, plata, ferreteria, joieria, mobles, objectes medievals, escultura, impressions i gravats, dibuixos i fotografies es troben entre els més grans i complets del món.

El museu posseeix la col·lecció d'escultura postclàssica més gran del món, i els fons d'articles del Renaixement italià són els més grans fora d'Itàlia. Els departaments d'Àsia inclouen art del sud d'Àsia, Xina, Japó, Corea i el món islàmic. Les col·leccions d'Àsia oriental es troben entre les millors d'Europa, amb particularitats en ceràmica i metall, mentre que la col·lecció islàmica es troba entre les més grans del món occidental. En general, és un dels museus més grans del món.

Va sobreviure a la Segona Guerra Mundial amb només uns danys menors causats per les bombes.^[2] Des del 2001, el museu s'ha embarcat en un important programa de renovació de 150 milions de lliures. El 9 de desembre de 2015 es van obrir noves galeries europees dels segles xvii i xviii. Aquestes van restaurar els interiors originals d'Aston Webb i van acollir les col·leccions europees de 1600 a 1815.^[3][4] El Young V&A a l'est de Londres és una sucursal del museu, i s'està planejant una nova sucursal a Londres, V&A East.^[5] El primer museu V&A fora de Londres, V&A Dundee va obrir el 15 de setembre de 2018.^[6]