Virrei

Un virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca. El terme es deriva del prefix llatí vice-, que significa "en lloc de", i el català rei. Una virreina, pot ser tant la dona que governa un país o província en nom i representació del rei, com la dona del rei. Sovint, encara que no sempre, el territori o província governat per un virrei es coneix com a virregnat.

El títol el trobem al segle xiv a un document en llatí de Pere Terç^[1] (1381).^[2] A mitjan segle xvi, s'introduí el mot virrei derivat del mot "visrei" ja emprat almenys el segle xv^[3] que va acabar per substituir totalment el de lloctinent, i del català passaria al castellà "visorey"^[3]^[4] En els documents catalans en llatí del segle xv (1428) s'emprava el terme "vice rex" per referirse al virrei de Sicília.^[5]^[6]

L'al·lusió etimològica dona a entendre que la posició del virrei és superior a qualsevol altre càrrec oficial, siguin capitans o governadors-generals. En alguns casos, el títol i l'ofici del virrei, era reservat als membres d'una dinastia regnant, i en d'altres qualsevol persona de la noblesa podia ocupar el càrrec, per designació del rei.

↑ Próspero de Bofarull y Mascaró; Manuel de Bofarull y de Sartorio. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1850, p. 392– [Consulta: 24 novembre 2012].
↑ Antonio Rubió y Lluch. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 522–. GGKEY:GTBN2GHED23 [Consulta: 24 novembre 2012].
↑ ^3,0 ^3,1 Joan Corominas. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. 4, R-Z. Ed. Gredos, 1976. ISBN 978-84-249-1324-3 [Consulta: 24 novembre 2012].
↑ Maria_Prat Sabater. Prétamos del catalán al español. 1, A-C, p.1112. Ed., 1976. ISBN 978-84-249-1324-3 [Consulta: 24 novembre 2012].
↑ P. Filippo Rotolo; P. Filippo Rotolo OFM Conv.. Il Beato Matteo d'Agrigento e la provincia francescana di sicilia nella prima metà del secolo XV.. Officina di Studi Medievali, 2006, p. 260–. ISBN 978-88-88615-58-5 [Consulta: 24 novembre 2012].
↑ Joseph Shatzmiller. Jews, Medicine, and Medieval Society: Joseph Shatzmiller. University of California Press, 1994, p. 156–. ISBN 978-0-520-08059-1 [Consulta: 24 novembre 2012].

[MascaróSartorio1850-1] Próspero de Bofarull y Mascaró; Manuel de Bofarull y de Sartorio. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1850, p. 392– [Consulta: 24 novembre 2012].

[Lluch1947-2] Antonio Rubió y Lluch. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 1947, p. 522–. GGKEY:GTBN2GHED23 [Consulta: 24 novembre 2012].

[Corom1976-3] 3,0 ^3,1 Joan Corominas. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. 4, R-Z. Ed. Gredos, 1976. ISBN 978-84-249-1324-3 [Consulta: 24 novembre 2012].

[Prat2002-4] Maria_Prat Sabater. Prétamos del catalán al español. 1, A-C, p.1112. Ed., 1976. ISBN 978-84-249-1324-3 [Consulta: 24 novembre 2012].

[RotoloConv.2006-5] P. Filippo Rotolo; P. Filippo Rotolo OFM Conv.. Il Beato Matteo d'Agrigento e la provincia francescana di sicilia nella prima metà del secolo XV.. Officina di Studi Medievali, 2006, p. 260–. ISBN 978-88-88615-58-5 [Consulta: 24 novembre 2012].

[Shatzmiller1994-6] Joseph Shatzmiller. Jews, Medicine, and Medieval Society: Joseph Shatzmiller. University of California Press, 1994, p. 156–. ISBN 978-0-520-08059-1 [Consulta: 24 novembre 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]