Vitus Bering

Infotaula de personaVitus Bering

Vitus Bering[1]
Biografia
Naixement(da) Vitus Jonassen Bering Modifica el valor a Wikidata
5 agost 1681 Modifica el valor a Wikidata
Horsens (Regne de Dinamarca i Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1741 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
illa de Bering (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Escorbut Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsIvan Ivanòvitx
NacionalitatDinamarca Dinamarca
Activitat
Ocupaciómariner i explorador de Sibèria
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Branca militarMarina Imperial Russa Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcommander-captain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1733Great Northern Expedition (en) Tradueix
24 gener 1725First Kamchatka Expedition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Bering (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsVitus Bering (besoncle) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8661756 Modifica el valor a Wikidata

Vitus Jonassen Bering (Horsens, Jutlàndia, Dinamarca, 12 d'agost del 1681Illa de Bering, Rússia, 19 de desembre del 1741) va ser un navegant i explorador d'origen danès al servei de Rússia.[2][nb 1] Era conegut entre els mariners russos amb el nom d'Ivan Ivanòvitx.[3] (rus: Иван Иванович Беринг) Va dirigir dues importants expedicions russes a Kamtxatka en les quals explorà la costa siberiana, aconseguint navegar per aigües de l'estret de Bering i arribar fins a la costa occidental de l'Amèrica del Nord. L' estret de Bering, el mar de Bering, l'illa de Bering, la glacera de Bering i el llac Vitus van ser batejats en el seu honor.

Sortint al mar com a grumet a l'edat de quinze anys, Bering va viatjar molt durant els vuit anys següents, a més d'estudiar naval a Amsterdam. El 1704, es va enrolar a la marina russa en ràpida expansió del tsar Pere I (Pere el Gran). Després de servir a l'armada en papers significatius però no de combat durant la Gran Guerra del Nord, Bering va plegar el 1724 per evitar la contínua vergonya del seu baix rang amb Anna, la seva dona durant onze anys; i en jubilar-se va ascendir a Primer Capità. A Bering se li va permetre mantenir el rang quan es va incorporar a la marina russa més tard el mateix any.

Va ser seleccionat pel tsar per a capità de la Primera Expedició de Kamtxatka, una expedició destinada a navegar al nord des dels llocs avançats russos a la península de Kamtxatka, amb l'encàrrec de cartografiar les noves àrees visitades i d'establir si Àsia i Amèrica compartien una frontera terrestre. Bering va partir de Sant Petersburg el febrer de 1725 com a cap d'una expedició de 34 homes, ajudat per l'experiència dels tinents Martin Spanberg i Aleksei Txírikov. El partit es va enfrontar amb homes mentre es dirigia cap a Okhotsk, trobant moltes dificultats (sobretot la manca de menjar) abans d'arribar a l'assentament. Des d'allà, els homes van navegar cap a la península de Kamtxatka, hi van preparar nous vaixells i van navegar cap al nord (repetint un viatge poc documentat de Semion Dejniov vuitanta anys abans). L'agost de 1728, Bering va decidir que tenien proves suficients que hi havia un mar clar entre Àsia i Amèrica, que no va veure durant el viatge. Per a la primera expedició, Bering va ser recompensat amb diners, prestigi i una promoció al rang noble de Capità Comandant . De seguida va començar els preparatius per a un segon viatge.

Després d'haver tornat a Okhotsk amb una expedició molt més gran, millor preparada i molt més ambiciosa, Bering va partir cap a una expedició cap a Amèrica del Nord el 1741. Mentre ho feia, l'expedició va detectar el Mont Saint Elias i va passar per l'Illa Kodiak. Una tempesta va separar els vaixells, però Bering va albirar la costa sud d'Alaska i va fer un desembarcament a l'illa Kayak o als voltants. Les condicions adverses van obligar Bering a tornar, però va documentar algunes de les illes Aleutianes al seu camí de tornada. Un dels mariners va morir i va ser enterrat en una d'aquestes illes, i Bering va batejar el grup com a Illes Shumagin en el seu nom. El propi Bering va emmalaltir massa per comandar el seu vaixell, que finalment es va empènyer a buscar refugi en una illa deshabitada del grup de les Illes del Comandant (Komandorskiye Ostrova) al sud-oest del mar de Bering. El 19 de desembre de 1741 Vitus Bering va morir a l'illa, que va rebre el nom d'illa de Bering en honor seu nom, prop de la península de Kamtxatka, segons es diu per escorbut (tot i que això ha estat contestat [nb 2]), juntament amb 28 homes de la seva companyia.

  1. Pintura a l'oli de mitjans del segle xviii. La imatge va ser durant molt de temps presa com un retrat de Vitus Jonassen Bering. Després de l'exhumació de Bering el 1991 i una posterior investigació forense, ara es creu més probable que es tracti d'un retrat de l'escriptor danès Vitus Bering Pedersen (mort 1675), oncle de l'explorador
  2. Frost 2003, pàg. xxxxi
  3. Armstrong 1982, p. 161


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search