Wilhelm Philipp Schimper

Wilhelm Philipp Schimper
	;
Nom original	(fr) Guillaume Philippe Schimper
Biografia
Naixement	12 gener 1808 ; Dossenheim-sur-Zinsel (França)
Mort	20 març 1880 (72 anys); Estrasburg (França)
Director de museu
Dades personals
Formació	Universitat d'Estrasburg
Activitat
Camp de treball	Botànica, geografia i paleontologia
Lloc de treball	Alsàcia
Ocupació	botànic, professor d'universitat, biòleg, briòleg, paleontòleg, bibliotecari, zoòleg
Ocupador	Universitat d'Estrasburg ; École Normale Supérieure
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia Lorraine de Ciències
Obra
Abrev. botànica	Schimp.
Abrev. zoologia	Schimper
Fills	Andreas Franz Wilhelm Schimper

Wilhelm Philipp Schimper (o en francès, Guillaume Philippe Schimper) (1808-1880) és un botànic i paleontòleg francès, nascut el 12 de desembre de 1808 a Dossenheim-sur-Zinsel i mort el 20 de març de 1880 a Estrasburg.

Fill d'un pastor protestant, passa la seva infantesa a Offwiller, al Baix Rin, on el seu pare oficiava. Començà estudis de teologia protestant al seminari d'Estrasburg abans d'orientar-se cap a una carrera científica. El 1833, a proposta de Pierre Louis Voltz, accepta el lloc d'ajudant naturalista al museu d'Història Natural d'Estrasburg. El 1839, es fa conservador de l'establiment i ho va continuar sent durant quaranta anys, fins a la seva mort. També ocupà la càtedra de geologia i mineralogia, i la de botànica a la Universitat d'Estrasburg. El seu fill, Andreas Franz Wilhelm Schimper, seguí els seus passos i també va ser un reconegut botànic.

Va ser Cavaller de la Legió d'honor el 1860, de la que en va ser oficial el 1877, corresponsal de l'Acadèmia de les Ciències de París i membre de diverses acadèmies europees.

Schimper es va interessar molt particularment per les molses. Publicà un tractat en cinc volums: Bryologia europaea. Estudià igualment el gres a Voltzia, del Triàsic, i les seves plantes fòssils, a les quals consagra un tractat de 2.600 pàgines de paleontologia vegetal, escrit entre 1869 i 1874.