Back Черчилль, Уинстон Abkhazian Winston Churchill Afrikaans Winston Churchill ALS ዊንስተን ቸርችል Amharic Winston Churchill AN Winston Churchill ANG विन्स्टन चर्चिल ANP ونستون تشرشل Arabic وينستون تشرشيل ARZ Winston Churchill AST
.svg){kind=small}
Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955. Amb formació com a oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, historiador, pintor i cronista. És l'únic primer ministre guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, el 1953.
Va rebre molts honors en reconeixement a la seva tasca, com el de ser el primer ciutadà Honorífic dels Estats Units,[1] l'orde de la Lligacama, orde del Mèrit, orde dels Companys d'Honor, Condecoració Territorial, Royal Society, Consell Privat del Regne Unit.
Churchill va néixer en el si de la família aristocràtica dels ducs de Marlborough, una branca de la família Spencer. El seu pare, lord Randolph Churchill, va ser un polític carismàtic que va exercir com a ministre d'Hisenda, i la seva mare, Jennie Jerome, era una figura distingida de la societat nord-americana. Estudià a Harrow School i ingressà a l'Exèrcit Britànic; durant la seva carrera militar, entrà en combat a l'Índia, al Sudan i a la Segona Guerra Bòer. Adquirí fama i notorietat com a corresponsal de guerra i pels llibres que va escriure descrivint les campanyes a Sud-àfrica. La popularitat que li atorgaren li permeté dedicar-se a la política. També va servir breument al Front Occidental en la I Guerra Mundial comandant el 6è Batalló dels Reials Fusellers Escocesos.
Igualment, va ser un membre destacat de la fracmaçoneria, des que el 1901 es va iniciar a la lògia Studholme.[2]
Va estar a primera línia de l'escena política durant gairebé 60 anys, servint en diversos càrrecs i formant part del gabinet. Abans de la Primera Guerra Mundial serví com a secretari de Comerç, secretari de l'Interior, sotssecretari d'Estat per a les Colònies i primer lord de l'Almirallat, formant part del govern liberal d'Asquith. Durant la guerra continuà sent el primer lord de l'Almirallat fins al desastre que causà la seva sortida del govern. Tornà com a ministre de Munició, secretari d'Estat de la Guerra i secretari d'Estat de l'Aire. Durant els anys d'entre guerres, serví com a canceller d'Hisenda al govern conservador de Stanley Baldwin de 1924 a 1929, des d'on el 1925 va provocar un polèmic retorn de la lliura esterlina al patró or en la seva paritat anterior a la guerra, un moviment àmpliament vist com la creació d'una pressió deflacionista a l'economia del Regne Unit. També va ser controvertida la seva oposició a l'augment de l'autonomia de l'Índia i la resistència el 1936 a l'abdicació d'Eduard VIII.
Va advertir sobre els riscos de l'arribada al poder d'Adolf Hitler a Alemanya i el seu rearmament, per bé que durant un temps no va ser més que una veu al desert. Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Churchill tornà a ser nomenat primer lord de l'Almirallat. Després de la dimissió de Neville Chamberlain el 10 de maig de 1940, Churchill esdevingué el primer ministre del Regne Unit. La seva ferma negativa a considerar la derrota, la rendició o un compromís de pau va ajudar a inspirar la resistència britànica, especialment durant els difícils primers dies de la guerra, quan Gran Bretanya es va quedar sola entre els països europeus en la seva oposició activa a Adolf Hitler. Exercí un lideratge que portà la Gran Bretanya a la victòria contra les Potències de l'Eix.[3] Churchill sempre va destacar pels seus discursos, radiats a la població, en què els donava ànims per continuar la guerra fins al final.
Després que el Partit Conservador perdés les eleccions de 1945, esdevingué líder de l'oposició. El 1951 tornà a guanyar les eleccions i tornà a ser primer ministre del Regne Unit, per bé que cada cop delegava més tasques en els seus ministres, fins que es retirà, finalment, el 1955 per motius de salut. En morir, la reina li atorgà l'honor d'un funeral d'estat (honor que durant el segle xx només reberen lord Roberts i ell), que provocà un dels aplecs més gran d'estadistes de tot el món.
- ↑ «Winston Churchill» (en anglès). Pub.L. 86-6. U.S. Senate, 09-04-1963. [Consulta: 1r setembre 2013].
- ↑ Maçons!. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Sàpiens, 2022, p. 16.
- ↑ Hakim, Joy. A History of Us: War, Peace and all that Jazz (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1995. ISBN 9780195153354 [Consulta: 5 octubre 2013].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search