Wolfgang Amadeus Mozart

«Mozart» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Mozart (desambiguació)».

Wolfgang Amadeus Mozart

Nom original	(de) Johann Chrysostomos Wolfgang Gottlieb Mozart
Biografia
Naixement	(la) Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart 27 gener 1756 Salzburg (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	5 desembre 1791 (35 anys) Viena (Sacre Imperi Romanogermànic)
Causa de mort	valor desconegut
Sepultura	St. Marx Cemetery (en)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Alçada	1,63 m
Activitat
Camp de treball	Òpera, simfonia, concert, música de cambra, quintet de corda, composició per a quartet de corda, música simfònica, música religiosa, música clàssica, música i interpretació de piano
Lloc de treball	Salzburg Viena
Ocupació	compositor, músic, organista, pianista, pedagog musical, violinista
Activitat	1761  –  1791
Ocupador	Hieronymus von Colloredo Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gènere	Classicisme musical, sardana, música de cambra, òpera i simfonia
Moviment	Classicisme musical
Professors	Johann Schobert, Johann Christian Bach, Leopold Mozart i Giovanni Battista Martini
Alumnes	Johann Nepomuk Hummel, Franz Xaver Süssmayr, Barbara Ployer, Thomas Attwood i Ignaz von Seyfried
Influències	Johann Joseph Fux i Johann Sebastian Bach
Instrument	Orgue, clavicordi, clavicèmbal, fortepiano, violí, viola, piano i orgue
Obra
Obres destacables Sonata per a piano núm. 8 K. 310 Quartet de corda núm. 19 K. 465 Concert per a piano núm. 21 K. 467 Simfonia núm. 38 «Praga» K. 504 Petita Serenata Nocturna K. 525 Don Giovanni K. 527 Concert per a clarinet K. 622 Rèquiem K. 626
Trajectòria
1761 Compon Andante i Allegro, K. 1a i b 1764 Compon les Sonates per a violí núm. 5-10, K. 10-15 1765 Compon la Simfonia núm. 1, K. 16 i el motet God is our Refuge, K. 20 1766 Compon les Sonates per a violí núm. 11-16, K. 26-31 1767 Es representen a Salzburg la primera part del singspiel sacre Die Schuldigkeit des ersten Gebots i l'intermezzo Apollo et Hyacinthus, viatja a Viena i agafa la verola 1768 Compon l'òpera bufa La finta semplice i el singspiel Bastien und Bastienne 1769 Es representa La finta semplice a Salzburg 1770 Es representa l'òpera seria Mitridate, re di Ponto a Milà 1771 Es representa l'òpera seria Ascanio in Alba a Milà 1772 És nomenat mestre de concerts a Salzburg. Compon l'òpera seria Il sogno di Scipione. Es representa l'òpera seria Lucio Silla a Milà 1773 No aconsegueix un càrrec a Viena; compon molts quartets de corda i simfonies i el motet Exsultate, jubilate 1774 Compon el Concert per a fagot 1775 Es representen l'òpera bufa La finta giardiniera a Múnic i l'òpera seria Il re pastore a Salzburg 1776 Compon la Serenata Haffner 1777 Compon el Concert per a piano núm. 9 «Jeunehomme» 1778 Interpreta a París la Simfonia París; mort la seva mare; escriu Concert per flauta i arpa i Sonata per a piano, K310 1779 Organista de la Cort, compon la Missa de la Coronació i Simfonia concertant 1780 Rep l'encàrrec de Múnic per escriure l'òpera seria Idomeneo, on es desplaça per assajar 1781 Idomeneo és un èxit i es converteix en músic independent a Viena 1782 Es casa amb Constanza Weber, s'estrena el singspiel El rapte en el serrall , compon la Simfonia Haffner 1783 Compon la Simfonia Linz 1784 Dona una sèrie de concerts públics per als quals compon els concerts per a piano núm. 14 a 19 1785 Compon el Concert per a piano núm. 21 1786 Producció de l'òpera bufa Les noces de Fígaro, compon els concerts per a piano núm. 23 a 25, Kegelstatt Trio, Simfonia Praga 1787 Visita Praga dues vegades, s'estrena l'òpera bufa Don Giovanni mentre Les noces segueix tenint un gran èxit, compon Petita Serenata Nocturna 1788 Problemes econòmics greus; compon les seves millors simfonies, la 39, 40 i 41 i el concert per a piano Coronació 1789 Viatja per Dresde, Leipzig, Potsdam i Berlín per buscar feina; compon Quintet per a clarinet 1790 S'estrena l'òpera bufa Così fan tutte a Viena, dona concerts a Alemanya 1791 S'estrena l'òpera seria La clemenza di Tito a Praga, el singspiel La flauta màgica és un èxit a Viena, compon el Concert per a clarinet, comença el Rèquiem però mor abans d'acabar-lo
Família
Família	Família Mozart
Cònjuge	Constanze Mozart (1782–1791)
Fills	Karl Thomas Mozart, Franz Xaver Wolfgang Mozart
Pares	Leopold Mozart   i Anna Maria Mozart
Germans	Nannerl Mozart
Premis (1770)  Orde de l'Esperó d'Or
Signatura

Wolfgang Amadeus Mozart (alemany: Johann Chrysostomos Wolfgang Gottlieb Mozart) (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791),^[1][2] [ˈvɔlfɡaŋ ʔamaˈdeːʊs ˈmoːtsaʁt] (?·pàg.), fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.^[3] La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascun, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició. Era el germà petit de la pianista i compositora Maria Anna Mozart. La seva obra inclou més de sis-centes creacions, majoritàriament reconegudes com a obres mestres de la música simfònica, concertant, de cambra, per a fortepiano, operística i coral, aconseguint una popularitat i difusió internacional.

En la seva infantesa més primerenca a Salzburg, Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en el domini d'instruments de teclat i del violí. Amb només cinc anys ja componia obres musicals i les seves interpretacions eren de l'estima de l'aristocràcia i la reialesa europea. Als disset anys va ser contractat com a músic a la cort de Salzburg, però la seva inquietud el va portar a viatjar buscant una millor posició, sempre component de forma prolífica. Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven, forma part de l'escola de Viena.

En els seus anys finals, va compondre moltes de les seves simfonies, concerts i òperes més conegudes, així com el seu Rèquiem. Les circumstàncies de la seva primerenca mort han estat objecte de nombroses especulacions i elevades a la categoria de mite.