Woofer

Un altaveu de greus o de baix és un terme tècnic per a un controlador d'altaveus dissenyat per produir sons de baixa freqüència, normalment de 20 Hz a 80 Hz. El nom prové de la paraula onomatopeica anglesa per a l'escorça profunda d'un gos, "woof" ^[1] (a diferència d'un tweeter, el nom utilitzat per als altaveus dissenyats per reproduir sons d'alta freqüència, derivats dels crits aguts dels ocells "tweet"). El disseny més comú per a un woofer és el controlador electrodinàmic, que normalment utilitza un con de paper rígid, impulsat per una bobina de veu envoltada per un camp magnètic.^[2]

La bobina de veu s'uneix mitjançant adhesius a la part posterior del con de l'altaveu. La bobina de veu i l'imant formen un motor elèctric lineal. Quan el corrent flueix a través de la bobina de veu, la bobina es mou en relació al bastidor segons la regla de la mà esquerra de Fleming per als motors, fent que la bobina empeny o estire el con del conductor d'una manera semblant a un pistó. El moviment resultant del con crea ones sonores, a mesura que es mou cap a dins i cap a fora.

A nivells de pressió acústica normals (SPL), la majoria dels humans poden escoltar fins a uns 20 Hz.^[3] Els woofers s'utilitzen generalment per cobrir les octaves més baixes del rang de freqüències d'un altaveu. En els sistemes d'altaveus de dues vies, els controladors que manegen les freqüències més baixes també estan obligats a cobrir una part substancial de la gamma mitjana, sovint fins a 800 a 1000 Hz; aquests controladors s'anomenen comunament woofers mitjans. Des de la dècada de 1990, un tipus de woofer dissenyat només per a freqüències molt baixes, el subwoofer, s'ha utilitzat habitualment en sistemes de cinema a casa i sistemes de megafonia per augmentar la resposta dels baixos; Els subwoofers solen manejar les dues o tres octaves més baixes (és a dir, des de 20 fins a 80 o 120 Hz).^[4]