Wu Zetian

Wu Zetian
	;
Nom original	(zh-hant) 武曌（武則天）
Nom pòstum	則天大聖皇后 i 則天順聖皇后
Biografia
Naixement	17 febrer 624 ; Guangyuan (Xina)
Mort	16 desembre 705 (81 anys); Luoyang (Xina)
Causa de mort	Malaltia
Sepultura	Mausoleu Qianling
Emperadriu de la Xina Zhou dynasty (690–705) (en)
	16 octubre 690 – 21 febrer 705 (Shan Rang (en) ) ; ← Emperador Ruizong de Tang – Emperador Zhongzong de Tang →
Dades personals
Grup ètnic	Xinesos han
Religió	Budisme
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	emperadriu consort, poetessa, emperadriu regnant
Altres
Títol	Emperadriu ; Emperadriu consort
Família	Dinastia Tang i dinastia Zhou
Cònjuge	Emperador Gaozong de Tang ; Taizong
Fills	Lǐ Hóng; ( Emperador Gaozong de Tang); Emperador Ruizong de Tang; ( Emperador Gaozong de Tang); Princess Taiping (en) ; ( Emperador Gaozong de Tang); Emperador Zhongzong de Tang; ( Emperador Gaozong de Tang); Li Xian (en) ; ( Emperador Gaozong de TangWu Shun); Princess Si of Anding (en) ; ( Emperador Gaozong de Tang)
Pares	Wu Shihuo i Yang (en)
Germans	Wu Shun, Wu Yuanqing i Wu Yuanshuang

En aquest nom xinès, el cognom és Wu.

L'emperadriu Wu o Wu Zetian (xinès tradicional: 武則天, xinès simplificat: 武则天, pinyin: Wǔ Zétiān) (17 de febrer del 624^[1]^[2] – 16 de desembre del 705),^[3] nom personal Wu Zhao (武曌), sovint referida com la Tian Hou (天后) durant la Dinastia Tang i com l'Emperadriu Consort Wu (武后). Era un exemple perfecte de poder darrere del tron i més endavant regne oficialment com a regent i emperadriu. Wu va ser l'única emperadriu reconeguda oficialment pel regne de la Xina durant més de dos mil·lennis. Encara que altres dones van tenir influència sobre el poder des de la posició d'emperadrius consorts o regents, l'emperadriu Wu va ser l'única que va regnar com a sobirana, arribant a proclamar la seva pròpia dinastia, a la qual anomenà Zhōu (周), en un intent que el seu regnat evoqués l'esplendor idealitzat de l'antiga Dinastia Zhou. Aquesta nova dinastia va interrompre breument la dinastia Tang, que seria restaurada després de la seva abdicació forçada, mesos abans de la seva mort.^[4]

Wu era la concubina de l'emperador Taizong.^[5] Poc després de la seva mort, es va casar amb el seu successor, el seu novè fill, l'emperador Gaozong,^[6] convertint oficialment a la huanghou^[7] de Gaozong (皇后 emperadriu consort, títol atorgat a les encara consorts de l'emperador) el 655. Val a dir que ja amb anterioritat gaudia d'un considerable poder polític. Pel que fa a la història de Wu Zetian amb l'emperador Gaozong hi ha molt de misticisme i fantasia, ja que era molt estrany veure a la consort d'un emperador casar-se amb el seu hereu. Això es considerava un acte semblant a l'incest. La història diu que l'emperador Gaozong i ella van haver d'idear una gran quantitat d'estratègies i plans per poder casar-se sense ser jutjats per la societat xinesa.

Més endavant, després de la debilitació del cop de Gaozong al 660, Wu Zetian es va convertir en administrador del tribunal. Wu Zetian es va convertir en l'administradora de la cort, una posició igualitària a la de l'emperador fins al 705.^[8]

La importància que va suposar la presència de Wu Zetian és indiscutible, el seu lideratge militar i polític inclou una gran expansió de l'imperi Xinès, estenent molt més enllà dels límits tradicionals del territori, dins de l'Àsia central, fet que va suposar una sèrie de guerres a la península coreana, primer creant una aliança amb Silla contra Goguryeo^[9] i després contra Silla sobre ocupació del territori de Goguryeo.^[10]

Estela que hauria d'haver-se dedicat a la memòria de Wu Zetian però s'ha mantingut sempre sense cap gravat, Mausoleu de Qianling (Chang'an, 706).

A la Xina, a part de les conseqüències directes de la dificultat de Wu per obtenir i mantenir el poder suprem, el seu lideratge va donar lloc a uns importants efectes en les classes socials de la societat xinesa, i en relació amb el suport estatal al taoisme, al budisme, l'educació i la literatura. Wu Zetian també va tenir un impacte monumental a la estatuària del grutes de Longmen i de la "Estela sense paraules" al Mausoleu Qianling, juntament amb la construcció de grans edificis i foses de bronze que no es conserven.

A part de la seva carrera política, Wu Zetian va tenir una activa vida familiar. Va ser la mare de quatre fills, tres d'ells portaven el títol d'emperador i un el d'honor pòstum. Un dels seus nets va ser el nou emperador Xuanzong de Tang.

↑ L'any de naixement donat ací és deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Nou Llibre de Tang, compilat entre el 1045 i el 1060, que és la data afavorida pels historiadors moderns. L'any del naixement deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Llibre de Tang, compilat el 941 i el 945, és el 623. L'any de naixement deduït a partir de la seva edat quan va faltar i l'edat de quan va entrar al palau donada en el Zizhi Tongjian, compilat entre el 1065 i el 1084, és el 624. Tot comparat el Nou Llibre de Tang, vol. 4 [1] Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine. amb el Llibre de Tang, vol. 6 [2] Arxivat 2007-12-25 a Wayback Machine. i el Zizhi Tongjian, vols. 195 i 208.
↑ Anotació general: les dates donades ací estan circumscrites al calendari julià. No estan en el calendari prolèptic gregorià.
↑ 兩千年中西曆轉換
↑ Pollard, Elizabeth,. Worlds together, worlds apart. Concise edition. ISBN 0-393-93769-0.
↑ «Taizong: Emperor of theTang Dynasty» (en anglès). Britannica Encyclopedia. [Consulta: 10 gener 2020].
↑ «Gaozong: Emperor of Tang Dynasty» (en anglès). Britannica Encyclopedia. [Consulta: 10 gener 2020].
↑ Jay, Jennifer W. «Imperial Rulership and Cultural Change in Traditional China (review)». China Review International, 3, 1, 1996, pàg. 98–100. DOI: 10.1353/cri.1996.0073. ISSN: 1527-9367.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
↑ Shin, Michael D. Korean history in maps : from prehistory to the twenty-first century (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2014. ISBN 978-1-107-09846-6.
↑ Sin, Hyŏng-sik.. A Brief history of Korea. Seoul, Korea: Ewha Womans University Press, 2005. ISBN 89-7300-602-9.

[naixement-1] L'any de naixement donat ací és deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Nou Llibre de Tang, compilat entre el 1045 i el 1060, que és la data afavorida pels historiadors moderns. L'any del naixement deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Llibre de Tang, compilat el 941 i el 945, és el 623. L'any de naixement deduït a partir de la seva edat quan va faltar i l'edat de quan va entrar al palau donada en el Zizhi Tongjian, compilat entre el 1065 i el 1084, és el 624. Tot comparat el Nou Llibre de Tang, vol. 4 [1] Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine. amb el Llibre de Tang, vol. 6 [2] Arxivat 2007-12-25 a Wayback Machine. i el Zizhi Tongjian, vols. 195 i 208.

[2] Anotació general: les dates donades ací estan circumscrites al calendari julià. No estan en el calendari prolèptic gregorià.

[death-3] 兩千年中西曆轉換

[4] Pollard, Elizabeth,. Worlds together, worlds apart. Concise edition. ISBN 0-393-93769-0.

[5] «Taizong: Emperor of theTang Dynasty» (en anglès). Britannica Encyclopedia. [Consulta: 10 gener 2020].

[6] «Gaozong: Emperor of Tang Dynasty» (en anglès). Britannica Encyclopedia. [Consulta: 10 gener 2020].

[7] Jay, Jennifer W. «Imperial Rulership and Cultural Change in Traditional China (review)». China Review International, 3, 1, 1996, pàg. 98–100. DOI: 10.1353/cri.1996.0073. ISSN: 1527-9367.

[:0-8] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0

[9] Shin, Michael D. Korean history in maps : from prehistory to the twenty-first century (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2014. ISBN 978-1-107-09846-6.

[10] Sin, Hyŏng-sik.. A Brief history of Korea. Seoul, Korea: Ewha Womans University Press, 2005. ISBN 89-7300-602-9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]