Yoko Ono

Yoko Ono

(2011)
Nom original	(ja) オノ・ヨーコ
Biografia
Naixement	(ja) 小野 洋子 18 febrer 1933 (91 anys) Tòquio (Japó)
Altres noms	Yok!
Residència	Tòquio Nova York Londres
Grup ètnic	Japonesos-americans i japonesos
Formació	Universitat Gakushūin
Activitat
Lloc de treball	Nova York Japó Montreal Amsterdam Londres
Ocupació	cantant, compositor, activista
Període	Segle XXI
Activitat	1961-
Gènere	Rock, Fluxus, Shibuya-kei, música experimental, electrònica, pop, new wave, avantguardisme, art conceptual, música per ballar, rock alternatiu, música electrònica i Avans-gàrdia (oc)
Moviment	Fluxus
Influències	Allan Kaprow
Representada per	Galerie Lelong
Veu	Mezzosoprano
Instrument	Piano i veu
Segell discogràfic	EMI, Apple
Company professional	The Beatles, John Lennon, Paul McCartney
Participà en
4 gener 2021	Dialogue for Catalonia
12 juny 1987	documenta 8
30 juny 1972	Documenta 5
setembre 1966	Destruction in Art Symposium
Obra
Obres destacables (2007) Wish Tree for Washington, DC (2018) SKY (en)
Família
Cònjuge	John Lennon (1969–1980), mort del cònjuge Anthony Cox (1962–1969), divorci Toshi Ichiyanagi (1956–1962), divorci
Fills	Sean Taro Ono Lennon
Pares	Eisuke Ono   i Isoko Ono
Cronologia
30 gener 1969	Concert dels Beatles al terrat
Premis (2010)  Premi Grans Immigrants (2010)  Distinguished Service to the Visual Arts Award (2005)  Women's Caucus for Art Lifetime Achievement Award (2000)  Grammy a la millor pel·lícula musical (1981)  Grammy a l'àlbum de l'any, per l'obra Double Fantasy  Mojo Awards
Lloc web	imaginepeace.com

Yoko Ono Lennon (小野 洋子 o オノ・ヨーコ, Ono Yōko; Tòquio, 18 de febrer de 1933) és una artista japonesa,^[1] una de les més importants artistes d'avantguarda de la dècada del 1960. Era membre del col·lectiu Fluxus. És considerada una de les artistes que més influència van tenir en la creació de la cultura punk. Vídua de John Lennon, ell li va dedicar gran part del seu treball, cançons i discos. Es van casar a Gibraltar.

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que va signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.^[2]