Zona Internacional dels Estrets

La Zona internacional dels Estrets fou una zona d'ocupació de l'Imperi Otomà formada pels Estrets del Bòsfor i Dardanels a l'entorn de Constantinoble. La zona fou declarada neutral pel que s'anomena també Zona neutral dels Estrets. La zona estava formada pel Bòsfor, els Dardanels, la costa oriental de la mar de Màrmara i les illes d'Imbros, Lemnos, Samotràcia, Tenedos i una zona de 15 km de profunditat a les costes oriental i occidental sent una zona íntegrament desmilitaritzada. L' Ocupació de Constantinoble (turc: İstanbul'un İşgali) (13 de novembre de 1918 – 4 de octubre de 1923^[1]), la capital de l'Imperi Otomà, per britànics, francesos i italians, va tenir lloc d'acord amb l'Armistici de Mudros, que va acabar la participació otomana en la Primera Guerra Mundial. Les primeres tropes franceses entraren a la ciutat el 12 de novembre de 1918, seguits per les tropes britàniques l'endemà. Les tropes italianes van arribar a Galata el 7 de febrer de 1919.^[2]

Tropes aliades van ocupar zones en funció de les seccions de Constantinoble (Istanbul) i van establir una administració militar aliada a principis de desembre de 1918. L'ocupació va tenir dues fases: la fase inicial d'acord amb l'Armistici, va donar pas el 1920 a un acord més formal sota el tractat de Sèvres. En definitiva, el tractat de Lausana, signat 24 de juliol de 1923, va portar a la fi de l'ocupació. Les darreres tropes aliades van sortit de la ciutat, dos mesos més tard, i les tropes del Moviment Nacional Turc van entrar el 6 d'octubre de 1923.

1918 va ser la primera vegada que la ciutat havia canviat de mans des de la caiguda de Constantinoble el 1453. Juntament amb l'ocupació d'Esmirna va mobilitzar a l'establiment del Moviment Nacional Turc i la Guerra de la Independència turca.^[3]