Zoonosi

Zoonosi

Un gos amb ràbia
Tipus	malaltia animal, Interacció hoste-patogen i malaltia infecciosa
Especialitat	infectologia
Patogènesi
Transmissió patògena	transmissió entre espècies
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0152174
DiseasesDB	28555
MeSH	D015047
UMLS CUI	C0043528

Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals no humans (normalment vertebrats) als humans.^[1] La paraula deriva etimològicament del grec zòon (animal) i nosos (malaltia), va ser emprada per primera vegada per Rudolf Virchow l'any 1885^[2] i el seu significat és diferent al del terme 'zoosi', el qual inclou totes les patologies humanes de caràcter no infecciós produïdes pels animals.^[3] La majoria de brots de malalties infeccioses en els darrers anys són del tipus zoonosi (ja sigui pel seu origen o pel seu comportament general).^[4][5]

Malalties actuals importants com l'Ebola^[6] o la grip per influenzavirus A^[7] són zoonosis. Les zoonosis poden ser causades pràcticament arreu per diversos patògens com virus (habituals o emergents),^[8] bacteris, fongs o paràsits.^[9] Dels més de 1.400 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61 per cent són zoonòtics^[10] i més del 70 per cent d'ells tenen el seu origen en animals salvatges.^[11] Tot i això, només es consideren zoonosis aquelles en què, usualment, hi ha una transmissió d'animal a humà.^[12]

Les zoonosis tenen diferents models i vies de transmissió.^[13] En la zoonosi directa la malaltia es transmet directament dels animals als humans^[14] a través de mitjans com l'aire (febre Q per inhalació d'aerosols contaminats, per exemple),^[15] sobretot quan les condicions climàtiques són les oportunes, (grip)^[16] o a través de mossegades^[17] i la saliva (ràbia).^[18] En altres casos, la transmissió es fa via una espècie intermèdia, anomenada vector,^[19] que transporta el patogen sense veure's infectat.^[20] Quan els humans infecten altres animals el fet s'anomena zoonosi inversa^[21][22] o antropozoonosi.^[23] La tuberculosi en elefants és un bon exemple d'aquest fenomen.^[24][25] L'exposició a patògens humans, com ara el virus sincicial respiratori,^[26] el metapneumovirus humà.^[27] o el virus del xarampió,^[28] és una amenaça creixent per a la supervivència dels grans primats.^[29] Les ciclozoonosis requereixen dos o més espècies animals per a mantenir la seva capacitat infecciosa.^[30] En les metazoonosis tan sols intervenen invertebrats i en les aprozoonosis el reservori no pertany al regne animal.^[31]

Tècnicament, una zoonosi és una malaltia que existeix normalment en animals,^[32] però que també infecta humans i es dissemina entre ells amb facilitat.^[33] El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, però també poden ser insectes i altres animals, en alguns casos, paràsits.^[34] La malària, per exemple, és la zoonosi de major impacte mundial a causa de les morts que produeix anualment (unes 409.000 persones l'any 2019, la majoria mainada a l'Àfrica subsahariana)^[35] i la transmeten mosquits.^[36] Se sap que Plasmodium cynomolgi, un plasmodi que generalment infecta micos del Sud-est asiàtic,^[37] té la capacitat d'ocasionar malària en l'espècie humana.^[38]

La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pública i integra la medicina humana, la veterinària^[39] i les ciències ambientals^[40][41] a partir del concepte d'«una sola salut» (One Health), encunyat a principis de la dècada de 2000^[42][43] i que avui dia té el suport de diversos organismes de l'Organització de les Nacions Unides (United Nations One Health Quadripartite) amb l'objectiu d'assolir un control mundial rigorós de les principals malalties zoonòtiques.^[44] L'escalfament global provocat pel canvi climàtic és una de les causes de l'actual increment del nombre de zoonosis transmeses per artròpodes,^[45] ja que fa possible l'expansió i supervivència d'aquests vectors a latituds més altes i a zones de major altitud,^[46][47] un fenomen que previsiblement anirà a pitjor en els propers anys.^[48] L'anàlisi de les tendències històriques demostra un patró de propagació cada vegada més important i freqüent de virus zoonòtics que tenen un gran impacte sobre la salut humana.^[49] A Espanya, els primers casos humans autòctons de febre hemorràgica de Crimea-Congo van ser detectats l'any 2016.^[50] La pèrdua de la diversitat biològica^[51] i les espècies invasores, entre elles el coipú^[52] i la tortuga de Florida,^[53] són factors que afavoreixen l'aparició de zoonosis causades per nombrosos patògens emergents;^[54] en especial virus amb un alt índex de transmissibilitat entre la població humana^[55] i sobretot als països tropicals menys desenvolupats que tenen problemes de superpoblació o als països en vies de desenvolupament amb una pobra atenció sanitària.^[56] La transferència de bacteris resistents als fàrmacs antimicrobians entre alguns animals de companyia i els seus amos és un fet possible, tot i que poc comú.^[57]