Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món. Es basa en els ensenyaments de Zoroastre, un profeta irànic. Té una cosmologia dualística del bé i el mal i una escatologia que prediu la victòria final del bé sobre el mal. Venera Ahura Mazda ('Senyor de la Saviesa'^[1]), un déu de la saviesa no creat i benevolent, com a ésser suprem.

Era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam.^[2] Actualment, la segueixen encara els anomenats parsis.^[3] L'estimació del nombre de zoroastrians arreu del món varia des de 145.000 a 2,6 milions de persones.^[4][5]

El zoroastrisme va substituir el politeisme indoeuropeu per un culte monoteista, fonamentat en la saviesa moral: l'entitat creadora suprema (Ahura Mazda o Ormazd) engendra l'esperit del bé o principi de la veritat (Spenta Mainyu) i l'esperit del mal o principi de la mentida (Angra Mainyu o Ahriman). Tots dos tenen els seus corresponents seguidors, sovint divinitats anteriors lleugerament transformades. Lluiten eternament pel domini del món i sobretot per convèncer l'ésser humà, l'únic amb llibertat per a triar, perquè segueixi un camí o l'altre. Aquest combat s'acabarà a la fi dels temps amb el triomf del bé i una purificació general pel foc.

El zoroastrisme mantingué restes de l'antiga religió iraniana, com per exemple el paper central del foc^[6] i la llum (que esdevenen símbols del bé). Posteriorment, però, va esdevenir una religió ritualista, en què es van afegir elements judaics i budistes, i la seva essència monoteista es va anar diluint fins a convertir-se en una concepció quasi absolutament dualista.

L'Avesta és el conjunt de llibres sagrats d'aquesta religió,^[7] si bé només se'n conserva una part molt fragmentària.