Fus orari

Fus oraris usuaus en 2011.

Un fus orari (var. fuseu orari, hus orari[1]) es una zòna de la superficia terrèstra onte l'ora legala adoptada per un Estat es identica en tot ponch. Generalament, un fus orari seguís mai ò mens l'ora solara de son meridian centrau. Pasmens, leis excepcions son fòrça nombrosas. La creacion d'aquelei zònas es una consequéncia de la Revolucion Industriala. D'efiech, amb lo desvolopament dau camin de fèrre e dau transpòrt ferroviari, venguèt necessari de coordenar l'activitat d'actors vivent dins de regions diferentas. Per aquò, foguèt rapidament necessari d'adoptar una ora de referéncia identica. Pauc a pauc, amb la creissença de l'industria e l'intensificacion dei transpòrts, l'usatge d'aqueleis oras se difusèt. En 1883-1884, lo meridian de Greenwich foguèt chausida coma origina comuna per totei lei país industrializats. A partir dau meteis periòde, lei govèrns comencèron de definir un temps legau aplicable a tot lo territòri. Ansin, a partir de la fin dau sègle XIX, aquelei decisions menèron pauc a pauc a la formacion dei fus oraris. Se fau nòtar que lo traçat d'aquelei fus, que despendon dau poder estatau, es pas fix car d'Estats càmbian regularament son ora legala.

  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, recèrca « fuseau », consultat lo 9 d'octòbre de 2022, [1].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search