Segona Guerra Mundial

Segona Guerra Mundial

Seguint les agulles del rellotge, des de la superior esquerra: Tropes de la Commonwealth al desert; Civils xinesos essent enterrats vius per soldats japonesos; Forces soviètiques durant una ofensiva d'hivern; Avions japonesos a punt d'enlairar-se des d'un portaavions; Tropes soviètiques lluitant a Berlín; Un submarí alemany sent atacat
Tipus	guerra mundial i període històric
Data	1 de setembre de 1939 – 2 de setembre de 1945
Període	newest history (en) i edat contemporània
Escenari	Europa, Àsia, Oceà Pacífic Mediterrani, Àfrica i Orient pròxim
Lloc	Rússia
Causa	Protocol addicional secret al Pacte Molótov-Ribbentrop
Resultat	Victòria aliada. Creació de les Nacions Unides
Conseqüència	massacre d'animals de companyia del Regne Unit de 1939, Holocaust, bombardejos atòmics de Hiroshima i Nagasaki, bombardeig de Dresden, aliats de la Segona Guerra Mundial, Tercer Reich, Imperi Japonès, zones d'ocupació aliada a Alemanya, Àustria, Societat de Nacions, Organització de les Nacions Unides, Estats Units d'Amèrica, Unió Soviètica i Guerra Freda
Morts	73.000.000
Bàndols
Potències de l'Eix Aliats de la Segona Guerra Mundial
Comandants
Adolf Hitler Erich von Manstein Erwin Rommel Karl Dönitz Hideki Tojo Isoroku Yamamoto Tomoyuki Yamashita Chūichi Nagumo Benito Mussolini Italo Garibaldi Emperador Pu Yi Ióssif Stalin Gueorgui Júkov Aleksandr Vassilevski Winston Churchill Bernard Montgomery Harold Alexander Franklin Delano Roosevelt George Patton Dwight David Eisenhower Chiang Kai-shek Charles de Gaulle Henri Philippe Pétain Maxime Weygand Edward Smigly-Rydz i d'altres
Forces
Alemanya nazi Imperi del Japó Regne d'Itàlia i d'altres Gran Bretanya Unió Soviètica Estats Units Xina França Polònia i d'altres
Baixes
8.000.000 militars 4.000.000 civils 17.000.000 militars 33.000.000 civils
Mèdia
Cronologia
← Primera Guerra Mundial i període d'entreguerres postguerra de la Segona Guerra Mundial, Trente Glorieuses, Guerra Freda i Tercera Guerra Mundial →

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències,^[1] organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones,^[2] la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana^[3] i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.

Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.^[4][5] Posteriorment al conflicte es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món, la qual cosa va provocar la guerra freda, que va durar 45 anys.

Prop de la meitat de les víctimes de la guerra foren ciutadans de la Unió Soviètica, el país que va patir la principal agressió de l'Alemanya nazi, que també dugué a terme la persecució i extermini de minories europees com la jueva, que fou víctima d'un holocaust de prop de 6 milions de morts.