The Life of Emile Zola

The Life of Emile Zola
	;
Fitxa
Direcció	William Dieterle
Protagonistes	Joseph Schildkraut; Paul Muni; Gale Sondergaard; Gloria Holden; Donald Crisp; Henry O'Neill; Louis Calhern; Ralph Morgan; Robert Barrat; Vladímir Sokolov; Grant Mitchell; Harry Davenport; Robert Warwick; Paul Everton; Montagu Love; Marcia Mae Jones; Dickie Moore; Charles Richman; Erin O'Brien-Moore; Florence Roberts; Gilbert Emery; John Litel; Lumsden Hare; Morris Carnovsky; Walter Kingsford; Frank Sheridan
Producció	Henry Blanke
Dissenyador de producció	Anton Grot
Guió	Norman Reilly Raine, Heinz Herald i Géza Herczeg (en)
Música	Max Steiner
Fotografia	Tony Gaudio
Muntatge	Warren Low
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros., Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1937
Durada	116 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama i cinema biogràfic
Lloc de la narració	França
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1938); Oscar al millor actor (1938); Oscar a la millor direcció (1938); Oscar a la millor història (1938); Oscar al millor guió adaptat (1938); Oscar a la millor pel·lícula (1938); Oscar a la millor direcció artística (1938); Oscar a la millor adaptació musical (1938); Oscar al millor so (1938) ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1938); Oscar al millor actor secundari (1936); Oscar al millor guió adaptat (1936); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

The Life of Emile Zola és una pel·lícula dirigida per William Dieterle i protagonitzada per Paul Muni.^[1] Tot i el títol de la pel·lícula, aquesta es centra bàsicament en el paper de l’escriptor Emile Zola en l’afer Dreyfus.^[1] Estrenada 2 d’octubre de 1937,^[2] fou nominada en deu categories en els Premis Oscar de 1937 aconseguint tres premis, entre ells el de millor pel·lícula.^[3] L’Associació de Crítics de Cinema de Nova York també li atorgà la distinció de millor pel·lícula i millor actor aquell any.^[4] L'any 2000 el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic,^[5]

↑ ^1,0 ^1,1 Eagan, Daniel. America's Film Legacy: The Authoritative Guide to the Landmark Movies in the National Film Registry (en anglès). A&C Black, 2010, p. 261. ISBN 978-0-8264-2977-3.
↑ Yogerst, Chris. From the Headlines to Hollywood: The Birth and Boom of Warner Bros. (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-09-02, p. 126. ISBN 978-1-4422-6246-1.
↑ «The 10th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 12 març 2023].
↑ Holston, Kim R. Movie Roadshows: A History and Filmography of Reserved-Seat Limited Showings, 1911-1973 (en anglès). McFarland, 2012-12-18, p. 302. ISBN 978-0-7864-6062-5.
↑ «Librarian of Congress Names 25 More Films to National Film Registry» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 12 març 2023].

[:0-1] 1,0 ^1,1 Eagan, Daniel. America's Film Legacy: The Authoritative Guide to the Landmark Movies in the National Film Registry (en anglès). A&C Black, 2010, p. 261. ISBN 978-0-8264-2977-3.

[2] Yogerst, Chris. From the Headlines to Hollywood: The Birth and Boom of Warner Bros. (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-09-02, p. 126. ISBN 978-1-4422-6246-1.

[3] «The 10th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 12 març 2023].

[4] Holston, Kim R. Movie Roadshows: A History and Filmography of Reserved-Seat Limited Showings, 1911-1973 (en anglès). McFarland, 2012-12-18, p. 302. ISBN 978-0-7864-6062-5.

[5] «Librarian of Congress Names 25 More Films to National Film Registry» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 12 març 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]