Capitalisme

Hong Kong, és una ciutat autònoma de la Xina amb un model econòmic capitalista amb alts "índexs de llibertat econòmica" que la fa molt diferent de la resta de l'economia xinesa (caracteritzada per baixos "índexs de llibertat econòmica"). Segons alguns estudis això ha permès a Hong Kong ser una de les economies més pròsperes del planeta, amb un PIB per capita i un IDH molt alts.
El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford.

El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en majoria, propietat privada,[1][2] i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.[3][4] S'hi inclouen factors de producció com ara la terra i altres recursos naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals. Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operació dels mercats per afectar l'aplicació o eliminació de la regulació governamental sobre la propietat i els mercats.[5]

Les pràctiques econòmiques capitalistes es van institucionalitzar a Europa entre els segles xvi i xix, encara que algunes característiques de l'organització capitalista ja existien des de l'edat antiga.[6] El capitalisme ha emergit en el món occidental com el sistema econòmic dominant des del declivi del feudalisme eliminant les restriccions polítiques i religioses sobre l'intercanvi capitalista. Des de la Revolució Industrial, el capitalisme s'ha estès gradualment d'Europa (en especial des de la Gran Bretanya) a altres regions del món. Durant els segles xix i xx, el capitalisme va ser el mitjà més comú (encara que no pas l'únic) d'industrialització.[7]

El concepte de capitalisme té un valor analític limitat, atesa la gran varietat dels casos històrics sobre els quals s'estudia i que varien amb el temps, la regió, la política i la cultura. Alguns economistes han categoritzat diferents tipus de capitalisme, que depenen de la concentració del poder i la riquesa econòmica així com dels mètodes de l'acumulació de capital (Scott 2005). Durant l'últim segle, el capitalisme va ser contrastat (i fins i tot contraposat) a les economies planificades i al comunisme. La majoria dels països desenvolupats, encara que no tots, són economies capitalistes o de mercat mixt[8] en què existeix la propietat pública i la regulació del govern sobre la producció, el comerç, el cobrament d'impostos, l'oferta de diners i la disponibilitat de la infraestructura física.

  1. Arleen J. Hoag, John H. Hoag. Introductory Economics. World Scientific, 2006. pp 43-44.
  2. Marcus, B. K. «capitalism». BlackCrayon.com Dictionary. BlackCrayon.com. [Consulta: 27 desembre 2008].
  3. Wood 2002, p. 2
  4. Obrinsky (1983) p.1
  5. Vegeu, "Capitalisme" Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine. del GDLC, així com "Capitalism" Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine. de Britannica Concise (EB), "Capitalism" Arxivat 2006-08-13 a Wayback Machine. de MSN Encarta, "Capitalism" per Robert Hessen en The Concise Encyclopedia of Economics, "Capitalism" per John Scott i Gordon Marshall a A Dictionary of Sociology Oxford University Press 2005. Oxford Reference Online. Oxford University Press.
  6. "Capitalism." Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Online.
  7. "Capitalism" A Dictionary of Sociology. John Scott and Gordon Marshall. Oxford University Press 2005. Oxford Reference Online. Oxford University Press.
  8. Case, Karl E., Fair, Ray C., Principles of Macroeconomics, Chapter 22 Globalization, Prentice Hall (2004),

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search