Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau

Biografia
Naixement	28 juny 1712 Ginebra (República de Ginebra)
Mort	2 juliol 1778 (66 anys) Ermenonville (Regne de França)
Causa de mort	Causes naturals  (Aturada cardiorespiratòria )
Sepultura	cenotafi de Jean-Jacques Rousseau (1780–1794) 49° 07′ 16″ N, 2° 41′ 27″ E / 49.1211944°N,2.6908056°E / 49.1211944; 2.6908056 Île des Peupliers (oc) (1778–1794) 49° 07′ 16″ N, 2° 41′ 27″ E / 49.12119°N,2.69081°E / 49.12119; 2.69081 Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 47″ E / 48.84621689°N,2.34644°E / 48.84621689; 2.34644
Dades personals
Religió	Protestantisme, catolicisme i protestantisme
Activitat
Camp de treball	Botànica
Ocupació	filòsof, naturalista, pedagog, teòric musical, dramaturg, epistològraf, enciclopedista, politòleg, assagista, autobiògraf, literat, compositor, botànic, novel·lista, coreògraf, musicòleg, escriptor, crític musical
Moviment	Contracte social i música barroca
Alumnes	Louis Stanislas de Girardin
Obra
Obres destacables (1757) Julie, or the New Heloise (en) (1762) Emili, o De l'educació (1762) El contracte social (1782) Confessions (en)
Abrev. botànica	Rousseau
Localització dels arxius	Servei de Gestió d'Arxius i Registres de la Universitat de Toronto MS COLL 00130 Bibliothèque de Genève
Família
Cònjuge	Marie-Thérèse Le Vasseur (1768–1778)
Parella	Françoise-Louise de Warens (1728–)
Pare	Isaac Rousseau (en)
Signatura

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, 28 de juny de 1712 - Ermenonville, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

En vida, la seva obra va ser polèmica. El va acabar allunyant dels altres enciclopedistes i el va enfrontar a l'Església catòlica. Entre les seves obres més importants es troben els Discursos, Émile i El contracte social. Les seves obres autobiogràfiques són considerades precursores del romanticisme.

La filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles xvii i xviii, i el seu famós Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els éssers humans és concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'humà originari i que per tant, falseja i perverteix les condicions superiors que l'ésser humà posseeix de manera intrínseca. L'artificialitat de les regles formen la societat i el llenguatge dels diferents pobles, que neguen als individus la possibilitat d'una realització plena com a tals i perverteixen el seu ésser natural. La seva consideració de l'ésser humà com a individu cultural posa els fonaments de l'etnologia moderna, com assenyalà Claude Lévi-Strauss.

La seva obra iconoclasta prefigurà les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seva herència de pensador radical i revolucionari està probablement més ben expressada en la seva frase més cèlebre, del Contracte social: l'ésser humà neix lliure, però per tots costats està encadenat. Les seves idees polítiques influïren en la Revolució francesa i en el desenvolupament de les teories liberals i nacionalistes. És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'ésser humà, la societat i l'educació.