Setge de Tobruk

Infotaula de conflicte militarSetge de Tobruk
Campanya del Desert Occidental
Segona Guerra Mundial
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data10 d'abril – 27 de novembre de 1941 (7 mesos, 2 setmanes, 3 dies)
Coordenades32° 05′ N, 23° 58′ E / 32.08°N,23.96°E / 32.08; 23.96
LlocTobruk, Líbia
EstatLíbia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria aliada
Bàndols
 Australia
Regne Unit Regne Unit
 Índia Britànica
Nova Zelanda Nova Zelanda
Polònia Polònia
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Alemanya Nazi Alemanya Nazi
Regne d'Itàlia Itàlia
Comandants
Austràlia Leslie Morshead (Apr.–Sep. 1941)
Regne Unit Ronald Scobie (Sep.–Nov. 1941)
Alemanya nazi Erwin Rommel
Itàlia Gastone Gambara
Forces
27.000 35.000
Baixes
5,989
 Australia
  • 1,213 morts
  • 2,160 ferits
  • 476 desapareguts

Regne Unit Regne Unit

  • 158 morts
  • 461 ferits
  • 15 desapareguts

 Índia Britànica

  • 1 morts
  • 25 ferits

Polònia

  • 22 morts
  • 82 ferits
  • 494 desapareguts
12,296
74–150 avions

Regne d'Itàlia Itàlia
  • 1,130 morts
  • 4,254 ferits
  • 3,851 desapareguts
  • 184 colonials morts

 Tercer Reich

  • 538 morts
  • 1,657 ferits
  • 681 desapareguts

El setge de Tobruk va durar 241 dies el 1941, després que les forces italianes i de l'Afrika Korps avancessin per Cirenaica des d'El Agheila en l'operació Sonnenblume contra les forces aliades a Líbia, durant la Campanya del Desert Occidental (1940–1943) de la Segona Guerra Mundial. A finals de 1940, els Aliats havien derrotat el 10è Exèrcit italià durant l'Operació Compass (9 de desembre de 1940 - 9 de febrer de 1941) i van atrapar les restes a Beda Fomm. A principis de 1941, gran part de la Força del Desert Occidental (WDF) va ser enviada a les campanyes grega i siriana. Quan les tropes alemanyes i els reforços italians van arribar a Líbia, només quedava una força aliada mínima, sense equipament i subministraments. Els defensors van ser coneguts ràpidament com les Rates de Tobruk.

L'operació Sonnenblume (6 de febrer - 25 de maig de 1941), va obligar els aliats a retirar-se a la frontera egípcia. Una guarnició, formada majoritàriament per la 9a Divisió australiana (tinent general Leslie Morshead) va romandre a Tobruk, per negar el port a l'Eix, mentre la WDF es reorganitzava i preparava una contraofensiva. El setge de l'Eix de Tobruk va començar el 10 d'abril, quan el port va ser atacat per una força sota el comandament del general Erwin Rommel i va continuar durant tres intents de socors, l'operació Brevity (15-16 de maig), l'operació Battleaxe (15-17 de juny) i l'operació Crusader (18 de novembre – 30 de desembre). L'ocupació de Tobruk va privar l'Eix d'un port de subministrament més a prop de la frontera entre Egipte i Líbia que Bengasi, a 900 km a l'oest de la frontera egípcia, que es trobava dins del rang dels bombarders de la RAF; Trípoli es trobava a 1.500 km a l'oest a la Tripolitània.

El setge va desviar les tropes de l'Eix del front de la frontera d'Egipte i la guarnició de Tobruk va rebutjar diversos atacs de l'Eix. El port va ser bombardejat amb freqüència per artilleria, bombarders en picat i bombarders mitjans, tot i que la RAF va fer sortides defensives des d'aeròdroms llunyans a Egipte. Les forces navals aliades, com la flota britànica de la Mediterrània van alleugerir el bloqueig, portant reforços i subministraments i evacuant ferits i presoners de Tobruk. El 27 de novembre, Tobruk va ser rellevat pel Vuitè Exèrcit en l'operació Crusader.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search