Polonesos

Infotaula de grup humàPolonesos

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia i poble Modifica el valor a Wikidata
Població total'ca. 58,5 milions[1]
LlenguaPolonès • Caixubi • Silesià
ReligióCatòlica
Ortodoxa i protestant (minoria).
Períodesegle X Modifica el valor a Wikidata -
Geografia
EstatPolònia, Estats Units d'Amèrica, Alemanya, Brasil, França, Canadà, Regne Unit, Belarús, Lituània, Ucraïna, Suècia, Noruega, Rússia, Letònia, Txèquia i Kazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Polònia Polònia: 36.533.000 (polonesos a Polònia)
38.512.000 (població de Polònia)[2]
Estats Units Estats Units9.000.000[3]
Alemanya Alemanya1.500.000-2.000.000[4][5]
Brasil Brasil1.800.000[6]
Israel Israel1.250.000[7]
Canadà Canadà984.565[8]
França França1.000.000
Regne Unit Regne Unit500.000-1.000.000[1][9]
Argentina Argentina500.000[10]
Belarús Belarús294.549[11]
Lituània Lituània212.800[12]
Irlanda Irlanda122.585[13]
Austràlia Austràlia216.056[14]
Ucraïna Ucraïna144.130[15]
Noruega Noruega120.000[16]
Itàlia Itàlia109.018[17]
Rússia Rússia73.000[18]
Txèquia Txèquia51.968[19]
Letònia Letònia44.783[20]
Països Baixos Països Baixos39.500[21]
Kazakhstan Kazakhstan34.057[22]
Dinamarca Dinamarca31.720[23]
South Africa Sud-àfrica30.000[24]
Suècia Suècia27.518[25]
Àustria Àustria21.000[26]
Islàndia Islàndia10.540[27]
Hongria Hongria5.730[28]
Moldàvia Moldàvia4.174[29]
Romania Romania3.671[30]
Eslovàquia Eslovàquia3.084[31]
Finland Finlàndia3.000[32]
Estònia Estònia2.200
Turquia Turquia1.000[33]

Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals.[34] Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat.

De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat.

Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.

  1. 1,0 1,1 «Polish diaspora in numbers» (en polonès). association "Polish Community". [Consulta: 21 novembre 2013].
  2. Przynależność narodowo-etniczna ludności – wyniki spisu ludności i mieszkań 2011. GUS. Materiał na konferencję prasową w dniu 29. 01. 2013. p. 3. |accessdate= 6 de març de 2013
  3. USA National Census 2010. Ancestries With 100,000 or More People in 2010. p. 5
  4. Erstmals mehr als 16 Millionen Menschen mit Migrationshintergrund in Deutschland Arxivat 2013-11-16 a Wayback Machine. Statistisches Bundesamt Deutschland (German text about migrants in Germany (alemany))
  5. Raport o sytuacji Polonii i Polaków za granicą 2009. Ministerstwo Spraw Zagranicznych 2009. p. 177, ISBN 978-83-89607-81-2 (polonès)
  6. Polonia w liczbach Arxivat 2014-06-20 a Wayback Machine. Stowarzyszenie Wspólnota Polska
  7. Article on Ynet news site, Hebrew (Google translator).
  8. «Population by selected ethnic origins, by province and territory (2006 Census)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-01-15. [Consulta: 23 novembre 2013].
  9. «Population by Country of Birth & Nationality, Jan 2009 to Dec 2009 with imigrants for 2012» (en anglès). British Office for National Statistics. Arxivat de l'original el 2010-11-14.
  10. «La ampliación de la Unión Europea habilita a 600 mil argentinos para ser “comunitarios”» (en castellà). Clarín. [Consulta: 23 novembre 2013].
  11. Belarus National Census 2009 (preliminary results) (rus))
  12. «[https://web.archive.org/web/20120906042802/http://db1.stat.gov.lt/statbank/selectvarval/saveselections.asp?MainTable=M3010215&PLanguage=0&TableStyle=&Buttons=&PXSId=3236&IQY=&TC=&ST=ST&rvar0=&rvar1=&rvar2=&rvar3=&rvar4=&rvar5=&rvar6=&rvar7=&rvar8=&rvar9=&rvar10=&rvar11=&rvar12=&rvar13=&rvar14= Gyventojų skaičius metų pradžioje. Požymiai: tautybė, statistiniai rodikliai ir metai]» (en lituà). Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 23 novembre 2013].
  13. Census 2011 Results
  14. 2006 Census Community Profile Series : Australia[Enllaç no actiu]
  15. Ukrainian Census 2001
  16. Aftenposten.no: - 120.000 polakker i Norge (Innenriks)
  17. «Istat.it». Arxivat de l'original el 2012-09-05. [Consulta: 23 novembre 2013].
  18. Polish minority in Russia, WorldNews.com
  19. Czech Republic National Census 2001 (PDF)
  20. [1]
  21. «Demografie van de allochtonen in Nederland». Arxivat de l'original el 2018-10-09. [Consulta: 23 novembre 2013].
  22. «Kazakhstan National Census 2009». Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 23 novembre 2013].
  23. «Statistics Denmark:FOLK2: Population 1. January by sex, age, ancestry, country of origin and citizenship». Statistics Denmark. [Consulta: 3 agost 2012].
  24. «wspolnotapolska.org.pl». [Consulta: 24 novembre 2013].
  25. «Immigrant Institutet». [Consulta: 24 novembre 2013].
  26. Poles in AustriaPDF
  27. Mannfjöldi eftir fæðingarlandi 1981-2008: Pólland
  28. «Census of Hungary», 2011. Arxivat de l'original el 2019-07-17. [Consulta: 24 novembre 2013].
  29. 2004 Moldovan census, including Transnistria
  30. 2002 Romanian census.
  31. «Portal estadistica» (PDF). Arxivat de l'original el 2012-04-17. [Consulta: 24 novembre 2013].
  32. «Polskie momenty w Mikkeli». [Consulta: 24 novembre 2013].
  33. «Polonezkoy.com». Arxivat de l'original el 2007-01-16. [Consulta: 24 novembre 2013].
  34. DDAA. Gran Enciclopèdia Catalana, Volum 16. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5444-X. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search