Horda d'Or

Horda d'Or
	Uluğ Ulus (tr); Олуг Олыс (tt)
Localització
	50° N, 60° E / 50°N,60°E
Capital	Vella Sarai ; Nova Sarai ; Bólgar
Població humana
Idioma oficial	Turki (en) ; uigur ; llengua txagatai ; mongol ; kiptxak
Religió	tengrianisme, cristianisme ortodox, islam, xamanisme i budisme
Geografia
Superfície	6.000.000 km²
Dades històriques
Creació	1243
Dissolució	1502 (Gregorià)
Organització política
Forma de govern	monarquia electiva ; monarquia
Òrgan legislatiu	kuriltai ,
Moneda	dang (en)

L'Horda d'Or (mongol: Алтан Орд, Altan Ord; kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; tàtar: Altın Urda; rus: Золотая Орда, Zolotaia Orda; turc: Altın Ordu) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237. Comprenia el país dels Búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Nova Sarai, prop del Volga (anorreada per Tamerlà). Inicialment la part occidental de l'ulus de Jotxi, a la mort d'aquest el 1225 va passar als seus fills i la part occidental fou l'Horda Blanca i va recaure en el fill Batu Khan. Per la seva preeminència, pel color de la tenda o per alguna raó l'Horda fou coneguda finalment com a Horda d'Or.

En temps del tercer kan, Börke (1257-66), els mongols de l'Horda d'Or foren islamitzats i dominaven Khwarezm, Transoxiana i el Caucas. Es varen aliar amb els mamelucs per impedir l'avanç d'Hülegü a Egipte. Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l'Horda d'Or, a qui havien de sotmetre l'aprovació de la seva investidura.

Ivan III de Moscou s'alliberà del seu domini i el kanat fou gradualment assimilat per Moscou. L'últim reducte de l'Horda d'Or, el kanat dels Giray de Crimea, fou annexat per Rússia el 1783.