Apalatxes

Apalatxes

(en) Appalachian Mountains
Tipus	Serralada
Localització
Continent	Amèrica
Entitat territorial administrativa	Terranova i Labrador (Canadà), Quebec (Canadà), Nova Escòcia (Canadà), Nova Brunswick (Canadà), Maine (EUA), Nou Hampshire (EUA), Vermont (EUA), Massachusetts (EUA), Connecticut (EUA), Nova York (EUA), Pennsilvània (EUA), Maryland (EUA), Virgínia (EUA), Virgínia de l'Oest (EUA), Ohio (EUA), Kentucky (EUA), Tennessee (EUA), Nova Jersey (EUA), Carolina del Nord (EUA), Carolina del Sud (EUA), Geòrgia (EUA), Alabama (EUA) i Saint-Pierre i Miquelon (França)
38° N, 79° O / 38°N,79°O / 38; -79
Format per	Notre Dame Mountains (en) Adirondack Catskill Mountains Muntanyes Pocono Berkshires (en) White Mountains Green Mountains (en) muntanyes Blue Ridge
Dades i xifres
Cims destacats	més alt: Mont Mitchell (Carolina del Nord)
Altitud	2.037 m
Mida	480 () × 2.400 () km
Punt més alt	mont Mitchell  (2.037 m )
Travessa	Estats Units d'Amèrica, Canadà i França
Itinerari	Estats Units d'Amèrica, Canadà i Saint-Pierre i Miquelon (França)
Història
Període	Ordovicià
Cronologia	de l'Ordovicià fins al Permià

Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes (en anglès: Appalachian Mountains o the Appalachians), són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord. S'estenen des de Terranova i Labrador, al Canadà fins a Alabama, als Estats Units, tot i que la regió més septentrional del sistema es troba a Gaspe, Quebec. Constitueixen l'element morfològic de major elevació de la regió oriental de l'Amèrica del Nord paral·lel a la costa. Són una barrera pels desplaçaments d'est a oest.

El sistema es va formar aproximadament fa 480 milions d'anys en el període Ordovicià. Havia tingut muntanyes tan elevades com en els actuals Alps i Muntanyes Rocoses, però actualment presenta relleus suavitzats per la perllongada acció dels agents exògens.^[1][2] El sistema està dividit en diverses serralades amb alçades mitjanes de 1.000 msnm. El punt més elevat del sistema és el Mont Mitchell, localitzat la serralada Black, a Carolina del Nord, amb 2.037 msnm.^[3]

El límits precisos dels Apalatxes depenen de la definició que se'n faci. El servei geològic United States Geological Survey (USGS) defineix la divisió fisiogràfica dels Appalachian Highlands, formada per 13 províncies fisiogràfiques: l'Atlantic Coast Uplands, Eastern Newfoundland Atlantic, Maritime Acadian Highlands, Maritime Plain, Notre Dame and Mégantic Mountains, Western Newfoundland Mountains, Piedmont (United States), Blue Ridge Mountains, Ridge-and-valley Appalachians, Saint Lawrence Valley, Appalachian Plateaus, New England province, i Adirondack Mountains.^[4][5] Una definició comuna no inclou les Muntanyes Adirondack, les quals geològicament pertanyen a l'orogènesi Grenville.^[6][7]

Aquesta serralada està principalment ubicada als Estats Units però s'estén fins al sud-est del Canadà, forma una franja de 160 a 480 km d'amplada i va des de l'illa de Terranova a Alabama central. Aquest sistema de muntanyes està dividit en una sèrie de serralades. En total fa uns 2.400 km de llargada.