Thomas Henry Huxley

Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Huxley».
Infotaula de personaThomas Henry Huxley

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1825 Modifica el valor a Wikidata
Ealing (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1895 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Eastbourne (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLondres Modifica el valor a Wikidata
34è President de la Royal Society
1883 – 1885
← William SpottiswoodeGeorge Gabriel Stokes →
Rector Universitat d'Aberdeen
1872 – 1875
← Mountstuart Elphinstone Grant DuffWilliam Edward Forster →
President de la Societat Geològica de Londres
1868 – 1870
← Warington Wilkinson SmythJoseph Prestwich →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity College de Londres
Imperial College School of Medicine
Charing Cross Hospital Medical School
Charing Cross Hospital
Great Ealing School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiThomas Wharton Jones Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballZoologia, vertebrat i evolució Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, filòsof, fotògraf, antropòleg, naturalista, fisiòleg, escriptor, anatomista, zoòleg, lingüista, carcinòleg, paleontòleg, ictiòleg, traductor, biòleg evolutiu Modifica el valor a Wikidata
OcupadorImperial College London Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enZoologia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThomas Wharton Jones Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralMichael Foster Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaHuxley Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeHenrietta Anne Heathorn Huxley (1855, 1855–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLeonard Huxley, Rachel Huxley, Henrietta Huxley, Henry Huxley, Jessie Orianna Huxley, Marion Collier, Noel Huxley, Ethel Huxley Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorge Huxley Modifica el valor a Wikidata  i Rachel Withers Modifica el valor a Wikidata
GermansEliza Huxley, Ellen Huxley, James Edward Huxley, George Knight Huxley i William Huxley Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2948377 Find a Grave: 4603 Project Gutenberg: 595 Modifica el valor a Wikidata

Thomas Henry Huxley (Ealing, 4 de maig de 1825 - Eastbourne, 29 de juny de 1895),[1] fou un biòleg anglès, conegut com «el buldog de Darwin» per la seva defensa de la teoria evolutiva de Charles Darwin.[2]

El seu debat sobre l'evolució a Oxford del 1860 amb el bisbe d'Oxford, Samuel Wilberforce, fou un moment clau en l'acceptació àmplia de l'evolució, i de la seva pròpia carrera. Wilberforce tenia el suport de Richard Owen, contra qui Huxley també debatia sobre si els humans estan molt relacionats amb els simis. Huxley trigà a acceptar algunes de les idees de Darwin, com ara el gradualisme, i no es decidí sobre la selecció natural, però, així i tot, es bolcà en el seu suport públic a Darwin. Fou vital per desenvolupar l'educació científica a Gran Bretanya, i lluità contra les modalitats més extremes de tradició religiosa.[3] Huxley havia planejat marxar d'Oxford el dia anterior, però, després d'una trobada amb Robert Chambers, l'autor de Vestiges, va canviar d'opinió i va decidir sumar-se al debat. Wilberforce va ser entrenat per Richard Owen, contra qui Huxley també va debatre sobre si els humans estaven estretament relacionats amb els simis.

Huxley va tardar a acceptar algunes de les idees de Darwin, com ara el gradualisme, i estava indecís sobre la selecció natural, però malgrat això va ser sincer en el seu suport públic a Darwin. Va ser instrumental per desenvolupar l'educació científica a Gran Bretanya, va lluitar contra les versions més extremes de la tradició religiosa. Huxley va encunyar el terme "agnosticisme" el 1869 i el va elaborar el 1889 per emmarcar la naturalesa de les afirmacions en termes del que és cognoscible i el que no ho és.

Huxley tenia poca educació formal i era pràcticament autodidacta. Es va convertir potser en el millor anatomista comparat de finals del segle xix.[4] Va treballar sobre els invertebrats, aclarint les relacions entre grups abans poc entesos. Més tard, va treballar sobre els vertebrats, especialment sobre la relació entre els simis i els humans. Després de comparar arqueòpterix amb aompsognathus, va arribar a la conclusió que els ocells van evolucionar a partir de petits teròpodes carnívors, una creença encara àmpliament vigent avui dia.

La tendència ha estat que aquesta bona obra anatòmica es vegi eclipsada per la seva activitat enèrgica i controvertida a favor de l'evolució, i per la seva extensa obra pública sobre educació científica, ambdues que van tenir efectes significatius en la societat britànica i d'altres llocs.[5][6] La conferència Romanes de 1893 de Huxley, "Evolució i ètica", té una gran influència a la Xina; la traducció xinesa de la conferència de Huxley fins i tot va transformar la traducció xinesa de L'origen de les espècies de Darwin.[7]

  1. Asimov, Isaac. «Huxley, Thomas Henry». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología: la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 295. ISBN 8429270043. 
  2. Encyclopædia Britannica Online 2006
  3. Livingstone, David. "Myth 17. That Huxley Defeated Wilberforce in Their Debate over Evolution and Religion," in Numbers, Ronald L., ed. Galileo goes to jail and other myths about science and religion. No. 74. Harvard University Press, 2009, 152–160.
  4. Poulton E. B. 1909. Charles Darwin and the origin of species. London.
  5. Lankester, Ray 1895. The Right Hon. T. H. Huxley. Athenaeum, 6 July. Lankester commented that Huxley was "only accidentally a zoologist".
  6. Desmond 1997 'Huxley in perspective', 235–261, an outstanding summary of Huxley in his social & historical context, scarcely mentions his zoological work.
  7. Jin, Xiaoxing The British Journal for the History of Science, 52, 1, 2019, pàg. 117–141. DOI: 10.1017/S0007087418000808. PMID: 30587253.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search