Astrobiologia

L'astrobiologia (del grec àstron = 'estrella', bios = 'vida' i logos = 'paraula/ciència'),^[1] també coneguda com a exobiologia (del grec: exo = 'exterior'),^[2] és un camp científic interdisciplinari que està relacionat amb ciències tals com l'astrofísica, la biologia, la química, la geologia, la informàtica o l'antropologia. El seu camp d'estudi és ample i es dedica principalment a investigar l'origen de la vida a la Terra i la possibilitat que aquests processos s'hagin produït en altres mons. És considerada l'única disciplina científica que es dedica a la recerca de vida extraterrestre, a diferència de la ufologia que es considera una pseudociència.

Algunes de les preguntes a les quals mira de respondre l'astrobiologia són les següents:

• Què és la vida?
• Com va sorgir la vida a la Terra?
• Com evoluciona i es desenvolupa?
• Hi ha vida (vida extraterrestre) en altres llocs de l'univers?
• Quin és el futur de la vida en la Terra i en altres llocs?

Aquestes preguntes fan que l'astrobiologia sigui una ciència amb profundes implicacions filosòfiques.

Així també fa ús principalment d'una combinació de les disciplines de física, química, astronomia, astrofísica, biologia molecular, ecologia, ciències planetàries i geologia per a l'estudi de la possibilitat de vida en altres planetes i ajuda a reconèixer biosferes que puguin ser diferents a les de la Terra.^[3] L'origen i l'evolució primerenca de la vida és una part inseparable de la disciplina de l'astrobiologia.^[4] L'astrobiologia s'ocupa de la interpretació de les dades científiques, principalment de hipòtesi que s'ajusten fermament a les teories científiques existents. Donats les dades més detallades i confiables sobre altres parts de l'univers, les arrels de l'astrobiologia -física, química i biologia- poden tenir les seves bases teòriques en dubte.

Aquest camp interdisciplinari abasta la investigació sobre l'origen i l'evolució dels sistema planetari, els orígens dels compostos orgànics a l'espai, les interaccionis roca-aigua-carboni, l'abiogènesi a la Terra, la habitabilitat planetària, la investigació sobre biofirmes per a la detecció de la vida, i els estudis sobre les possibilitats que la vida s'adapti als desafiaments de la Terra i de l'espai exterior.^[5][6][7]

La química de la vida va poder haver començat poc després del Big Bang, fa 13.800 milions d'anys, durant una època habitable quan l'Univers tenia entre 10 a 17 milions d'anys.^[8][9] Segons la hipòtesi de la Panspèrmia, la vida microscòpica -distribuïda per meteorits, asteroides i altres cossos petits del Sistema Solar- pot existir en tot l'univers.^[10][11] Segons una investigació publicada a l'agost de 2015, les galàxies més grans poden ser més propícies per a la creació i desenvolupament de planetes habitables que les galàxies més petites com la Via Làctia.^[12] No obstant això, la Terra és l'únic lloc en l'univers conegut per l'ésser humà que conté vida.^[13] Estimacions de zones habitables al voltant d'altres estrelles,^[14] de vegades referides com a "zones de Rinxolets d'Or", juntament amb el descobriment de centenars de planetes extrasolars i nous coneixements sobre hàbitats extrems aquí a la Terra, suggereixen que pot haver-hi més llocs habitables en l'univers dels quals es van considerar com a possibles fins fa poc.^[15][16][17]

Els estudis actuals al planeta Mart duts a terme pels exploradors Curiosity^[18] i Perseverance estan buscant evidències de la vida passada, així com en les planícies relacionades amb els rius o llacs antics que puguin haver estat habitables en el passat.^[19][20][21] La recerca d'evidència de habitabilitat, tafonomia (relacionada amb fòssils) i molècules orgàniques al planeta Mart és ara un objectiu primari de la NASA i la Agència Espacial Europea.