Culpabilitat (penal)

La culpabilitat, en dret penal,^[1] és el judici d'imputació personal, és a dir, suposa la reprotxabilitat del fet ja qualificat com a típic i antijurídic, fundada en el desacatament de l'autor davant del dret per mitjà de la seva conducta, mitjançant la qual menyscaba la confiança general en la vigència de les normes.^[2][3][4] Per al culpable té la conseqüència de la imposició d'una pena i l'obligació de respondre dels perjudicis causats.^[1] El problema de la culpabilitat és central en el dret penal, ja que determina finalment la possibilitat d'exercici de l'ius puniendi.^[5]

Sota la categoria de la culpabilitat, com a últim element de la teoria del delicte, s'agrupen totes aquelles qüestions relacionades amb les circumstàncies específiques que van concórrer a la persona de l'autor en el moment de la comissió del fet típic i antijurídic.^[6]

El grau de culpabilitat està en relació al tram recorregut en el camí del delicte, a si la participació és directa o no, i també depèn de les circumstàncies que hi concorren.^[1]

La configuració de la culpabilitat, en la teoria del delicte, exigeix la personalitat de les penes; és a dir, que s'impedeix castigar a algú per un fet aliè. Sobre la base d'aquest principi, només es poden imposar penes o mesures de seguretat a qui hagi realitzat el fet típic i antijurídic.^[5]