Jean-Jacques Dessalines

Jean-Jacques Dessalines

Nom original	(fr) Jeun-Jacques Dessalines (ht) Janjak I
Biografia
Naixement	20 setembre 1758 Plaine-du-Nord (Haití) (en)
Mort	17 octubre 1806 (48 anys) Port-au-Prince (Haití)
Causa de mort	Homicidi
Emperor of Haiti (en)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Rang militar	general
Participà en
1r gener 1804	Revolució haitiana
gener 1804	Massacre d'Haití de 1804
Altres
Títol	Emperador
Cònjuge	Marie-Claire Heureuse Félicité
Fills	Jacques Dessalines

Jean-Jacques Dessalines (Plaine-du-Nord (Haití), 20 de setembre de 1758 — Port-au-Prince, 17 d'octubre de 1806) va ser un militar i cap d'Estat haitià que va combatre durant la Revolució francesa (1789-1804), la Revolució haitiana (1791-1804), en tant que tinent-general al servei de Georges Biassou i a continuació de Toussaint Louverture.

Com oficial de l'exèrcit francès, va participar en els enfrontaments contra els espanyols i els britànics. Més tard, esdevingué un dirigent de la Revolució haitiana en tant que tinent principal del general Louverture. S'enfrontà en diversos combats contra els colonitzadors francesos, dels quals destaca la batalla de la Crête-à-Pierrot.

Després de la traïció i la captura de la qual Toussaint Louverture va ser víctima l'any 1802, en el moment de l'expedició francesa a Saint-Domingue, Dessalines va esdevenir el líder de la revolució. Durant un temps aliat de les forces franceses, finalment les va trair i les derrotà definitivament a la batalla de Vertières l'any 1803. Proclamà la independència d'Haití l'any 1804 i s'auto-proclama « governador-general de per vida ». Al poder, ordenà la massacre dels colons francesos, provocant, entre febrer i abril de 1804, la mort d'entre 3.000 i 5.000 persones, també dones i nens. Al setembre del mateix any i seguint el model napoleònic, va ser proclamat Emperador d'Haití pels generals de l'exèrcit amb el nom de Jacques I.

Consagrat a l'octubre 1804, va establir un imperi autoritari, hereditari i catòlic, i oficialitzà el francès com llengua oficial, tot i que una gran part de la població només parlava el crioll. Va confiscar les terres dels colons francesos, expulsats o morts, i en va distribuir les millors entre els seus oficials, creant així un tipus de nova noblesa, aquest cop de caràcter haitià. La constitució de 20 de maig de 1805 prohibia la propietat privada a les persones blanques, excepte les naturalitzades pel govern. Per posar en marxa l'economia, va establir el treball forçós pels llauradors, amb unes normes més dures que la imposada per Louverture: la condició dels treballadors es va assemblar, llavors, a la de l'esclavatge colonial francès. Discutit per certs oficials de l'exèrcit, Dessalines va ser assassinat l'any 1806 a Pont-Rouge després d'una conspiració i el poder va passar als seus assassins, que van abolir l'Imperi i van perseguir la seva família.^[1]

Considerat avui com el «pare fundador d'Haití», es va donar el seu nom a l'himne nacional haitià, La Dessalinienne, escrit per Justin Lhérisson.