Modernitat

Per a altres significats, vegeu «Edat moderna».

La modernitat és un moviment tant filosòfic com artístic que va aparèixer a partir de les àmplies transformacions de la societat occidental a finals del segle xix i del segle xx. El moviment reflectia el desig de crear noves formes d'art, filosofia i organització social per mostrar un nou món industrial emergent, incloent-hi la urbanització, l'arquitectura, les noves tecnologies i la guerra. Els artistes van intentar apartar-se de les formes d'art tradicionals, que consideraven obsoletes. El poeta Ezra Pound, amb el manifest "Make it New", va ser la pedra de toc de l'enfocament que va prendre aquest moviment.

Les innovacions de la modernitat incloïen l'art abstracte, la novel·la del corrent de consciència, el cinema de muntatge, la música àtona i dodecafoista, la pintura divisionista i l'arquitectura moderna. El moviment va rebutjar explícitament la ideologia del realisme i va fer ús de les obres del passat a través de la repetició, la incorporació, la reescriptura, la recapitulació, la revisió i la paròdia.^[2] La modernitat també va rebutjar que el pensament il·lustrat fos cert, i alguns modernistes també van rebutjar les creences religioses.^[3] Una característica notable de la modernitat és l'autoconsciència respecte a les tradicions artístiques i socials, que sovint portaven a l'experimentació amb la forma, juntament amb l'ús de tècniques que cridaven l'atenció sobre els processos i materials utilitzats en la creació d'obres d'art.^[4]

Mentre que alguns acadèmics consideren que la modernitat continua al segle XXI, d'altres indiquen que evoluciona cap al modernisme tardà o l'alt modernisme.^[5] La Postmodernitat és una sortida de la modernitat i rebutja els seus supòsits bàsics.^[6][7]