Temperament

En psicologia, s'anomena temperament la part de la personalitat l'origen de la qual es basa en l'herència genètica. Per contraposició, s'anomena caràcter la part de la personalitat que es genera durant la vida de la persona, la seva experiència i la cultura.^[1]

De fet, es pot dir que naixem amb un temperament donat, o una predisposició a trets de personalitat, però aquests estan fortament condicionats per "l'ambient" (l'experiència vital de la persona, com va modificant i permetent el desenvolupament de la personalitat o habilitats per a desenvolupar-se amb herència). Aquí és on rau el concepte fenotip.

Alguns investigadors assenyalen l'associació del temperament amb característiques dinàmiques formals de la conducta, com ara aspectes energètics, plasticitat, sensibilitat a reforçadors específics i emocionalitat.^[2] Els trets del temperament (com el neurotisme, la sociabilitat, la impulsivitat, etc.) són patrons diferents de comportament al llarg de la vida, però són més notables i més estudiats en els nens. Els nadons es descriuen normalment pel temperament, però la investigació longitudinal a la dècada de 1920 va començar a establir el temperament com una cosa que és estable al llarg de la vida.^[3]

Exemple de trets temperamentals de la personalitat són, l'"ansietat (tret)" i l'"extraversió", que acumulen avui dia prou proves científiques des de la psicobiologia i altres estudis correlacionals (teoria de la personalitat "Els cinc grans").