Triceratop

Triceratop
Triceratops
	;
Dades
Principal font d'alimentació	herbívor
Longitud	9 m
Alçada	3 m
Pes	12 t
Període
	Cretaci superior
Estat de conservació
	Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Ornithischia
Família	Ceratopsidae
Subfamília	Chasmosaurinae
Gènere	Triceratops ; Marsh, 1889
Nomenclatura
Sinònims	?Claorhynchus; ?Diceratus; ?Nedoceratops; Sterrholophus; ?Torosaurus; Ugrosaurus;
Significat	Cara de tres banyes
Espècies
	T. horridus; T. prorsus;
Mida

El triceratop (Triceratops) és un dinosaure ceratòpsid herbívor que va viure durant el Maastrichtià tardà del Cretaci superior, fa entre 68 i 65 milions d'anys, en allò que avui en dia és Nord-amèrica. Fou un dels últims gèneres de dinosaure en aparèixer abans de la gran extinció del Cretaci-Paleogen.^[2] Degut al fet que presenta un gran collar ossi i tres banyes sobre el seu gran cos suportat per quatre potes, i que té certes similaritats amb els rinoceronts moderns, el triceratop és un dels dinosaures més fàcilment recognoscibles. Tot i que compartia el seu hàbitat i era depredat pel tiranosaure^[3] no és clar si ambdós s'enfrontaven com es mostra habitualment a pel·lícules, documentals, llibres de dinosaures per nens i molts dibuixos animats.

Encara no s'ha trobat un esquelet complet del triceratop;^[4] tanmateix, l'animal és ben conegut a partir de nombroses restes parcials recol·lectades des de la introducció del gènere l'any 1887. La funció del seu collar i les tres banyes facials distintives han generat un llarg debat. Tot i que tradicionalment s'han vist com a armes defensives contra els depredadors, les últimes teories proposen que és més probable que aquests trets fossin emprats en el festeig i en les mostres de dominància, més similars a la funció de les cornamentes i banyes dels cèrvids, cabres blanques, o escarabats rinoceront moderns.^[5]

El triceratop és un dels ceratòpsids més ben coneguts, tot i que l'emplaçament exacte del gènere dins del grup ha estat font de discussió entre els paleontòlegs. Se'n consideren vàlides dues espècies: T. horridus i T. prorsus, tot i que se n'han anomenat moltes altres.

↑ Entrada «Triceratops» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
↑ Lehman T.M. «Late Maastrichtian paleoenvironments and dinosaur biogeography in the Western Interior of North America». Paleogeography, Paleoacclimatology and Paleoecology, 60, 1987, pàg. 290. DOI: 10.2307/2406631.
↑ Erickson, GM; Olson KH «Bite marks attributable to Tyrannosaurus rex: preliminary description and implications». Journal of Vertebrate Paleontology, 16, 1, 1996, pàg. 175–178.
↑ Lambert, D.. The Ultimate Dinosaur Book. Dorling Kindersley (Nova York), 1993, p. 152–167. ISBN 1-56458-304-X.
↑ Dodson, P.. The Horned Dinosaurs. Princeton University Press, Princeton (Nova Jersey), 1996. ISBN 0-691-02882-6.

[PaleoDB-Referència-1] Entrada «Triceratops» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].

[2] Lehman T.M. «Late Maastrichtian paleoenvironments and dinosaur biogeography in the Western Interior of North America». Paleogeography, Paleoacclimatology and Paleoecology, 60, 1987, pàg. 290. DOI: 10.2307/2406631.

[erickson1996-3] Erickson, GM; Olson KH «Bite marks attributable to Tyrannosaurus rex: preliminary description and implications». Journal of Vertebrate Paleontology, 16, 1, 1996, pàg. 175–178.

[Lambert93-4] Lambert, D.. The Ultimate Dinosaur Book. Dorling Kindersley (Nova York), 1993, p. 152–167. ISBN 1-56458-304-X.

[Dodhorned-5] Dodson, P.. The Horned Dinosaurs. Princeton University Press, Princeton (Nova Jersey), 1996. ISBN 0-691-02882-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]