Lunfardo

Lunfardo

Tipus	dialecte
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües castellanes castellà

Lingüística castellana
Dialectes Divisió dialectal del castellà-espanyol EUROPEU a) Castellà septentrional    1. Castellà aragonès    2. Castellà català    3. Castellà valencià    4. Castellà burgalès (Desaparegut) b) Castellà meridional    1. Castellà andalús         1. Andalús cecejat         2. Andalús sesejat    2. Castellà murcià AFRICÀ a) Castellà canari b) Castellà sahrauí c) Castellà equatoguineà ASIÀTIC a) Castellà filipí NORD-AMERICÀ a) Castellà mexicà b) Castellà estatunidenc    1. Castellà noumexicà c) Castellà caribeny d) Castellà centreamericà SUD-AMERICÀ a) Castellà de terres altes    1. Castellà colombià    2. Castellà veneçolà    3. Castellà equatorià    4. Castellà peruà    5. Castellà bolivià b) Castellà riuplatenc    1. Castellà paraguaià    2. Castellà argentí    3. Castellà uruguaià c) Castellà xilè DIALECTES NO CLASSIFICATS a) Lunfardo b) Llanito c) Spanglish d) Catanyol e) Portunyol LLENGÜES DERIVADES a) Judeocastellà a) Chavacano b) Papiament
Gramàtica Accentuació Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonètica Llista de falsos amics del català amb el castellà
Literatura Mio Cid Gonzalo de Berceo Joan Manuel de Castella Garcilaso de la Vega Miguel de Cervantes - Don Quixot Calderón de la Barca Quevedo Gaspar Melchor de Jovellanos Benito Pérez Galdós
Història Segle XIII - xv: Mester de Clerecia Segle XVII: Segle d'or espanyol Segle XIX: Generació del 98 Segle XX: Generació del 27
Institucions Real Academia Española Institut Cervantes Asociación de Academias de la Lengua Española

El lunfardo és un argot utilitzat a la regió del Riu de la Plata (Argentina i Uruguai), encara que diverses de les seves paraules en el transcurs del segle xx i del present segle, s'han difós a països veïns, com per exemple Xile o Paraguai. Alguns lingüistes, com Fontanella de Weinberg,^[1] defensen que el lunfardo és una varietat dialectal del castellà parlat a l'Argentina i a l'Uruguai, o, fins i tot, que es tracta d'una llengua que ha evolucionat a partir d'altres que han exercit llur influència sobre aquesta. Tamburini es refereix al lunfardo com una llengua i l'associa a la "llengua dels immigrants".^[2]

El lunfardo va començar com a llenguatge carcerari (gairebé com una germania) dels presos, perquè els guàrdies no els comprenguessin pas a la darreria del segle xix.^[3] Moltes de les seves expressions van arribar amb els immigrants europeus (principalment italians).^[3] Ara bé, cal tenir en compte que el "cocoliche" no és exactament la mateixa cosa que el lunfardo. Altres paraules van arribar del llenguatge típic dels gautxos. També convé destacar el "vesre", modalitat que permet la generació de noves paraules revessant-ne les síl·labes. Per exemple, «tango» és gotán, «pantalons» és lompa. En francès existeix un joc de paraules similar, conegut com a verlan (de l'envers el revés) com en català diríem 'vesre' en compte de 'revés'.