Interseccionalitat

La interseccionalitat és l'estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació.^[1] La teoria suggereix i examina com diverses categories biològiques, socials i culturals com l'edat, el gènere, l'ètnia, la classe, la discapacitat, l'orientació sexual, la religió, la casta, l'edat, la nacionalitat i altres eixos d'identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells. La teoria proposa que cal pensar cada element o tret d'una persona com inextricablement unit amb tots els altres elements per poder comprendre de forma completa la pròpia identitat.^[2] Aquest marc pot usar-se per comprendre com ocorre la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d'una base multidimensional.^[3]

La interseccionalitat és un terme encunyat el 1989 per l'activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw.^[1] Tot i que hi ha primeres mostres d'aquesta perspectiva provenen de l'activisme feminista, concretament des del col·lectiu feminista The Combahee River Collective Statement, col·lectiu de dones negres lesbianes de Boston. Amb un primer manifest en què es parla dels diferents sistemes d'opressió que es relacionen entre ells i que creen una sèrie de desigualtats.

La interseccionalitat manté que les conceptualitzacions clàssiques d'opressió en la societat –com el racisme, el sexisme, el capacitisme, la lesbofòbia, l'homofòbia, la transfòbia, la xenofòbia i tots els prejudicis basats en la intolerància– no actuen de manera independent, sinó que aquestes formes d'exclusió estan interrelacionades, i en certs contextos socials creen un sistema d'opressió que reflecteix la intersecció de múltiples formes de discriminació.^[4]

La interseccionalitat és un paradigma important en l'àmbit acadèmic, ampliant els contextos de justícia social o demografia, encara que, al seu torn, dificulta l'anàlisi en incloure múltiples conceptualitzacions que expliquen la manera amb què es construeixen categories socials i la seva interacció per formar una jerarquia social.^[5] Per exemple, la interseccionalitat sosté que no hi ha cap experiència singular pròpia d'una identitat. En lloc d'entendre la salut de les dones només a través del gènere, és necessari considerar altres categories socials, com la classe, la discapacitat, la nacionalitat o l'ètnia per entendre per complet la gamma de problemes de salut de les dones.

La teoria de la interseccionalitat també suggereix que el que semblen ser formes discretes d'expressió i opressió estan modelades per una altra mútuament coconstitutiva (com a negre/blanc, dona/home o homosexual/heterosexual).^[6][7] De manera que per comprendre la racialització dels grups oprimits, s'ha d'investigar les maneres en les quals les estructures racialitzadores, els processos socials i les representacions socials (o les idees implicades a representar grups i els membres dels grups en la societat) estan conformades pel gènere, la classe, la sexualitat, etc.^[8] Tot i que la teoria va començar com una exploració de l'opressió de les dones de color en la societat estatunidenca, avui l'anàlisi té el potencial de ser aplicada a totes les categories, inclosos aquells estatus que solen ser vists com a dominants o autònoms.