Mansplaining

Mansplaining o explicació masculina condescendent^[1] és un anglicisme usat per a designar l'acció i efecte d’un home que, de manera paternalista o condescendent, fent ostentació d’una suposada superioritat intel·lectual, explica a una dona, com si ella no la conegués, alguna cosa que ella ja sap, possiblement millor que el seu interlocutor. Se’n va fer un ús generalitzat a partir del llibre de Rebecca Solnit Els homes m’expliquen coses (2014), en el qual descriu com un home pretenia explicar-li i recomanar-li un llibre que ell havia llegit sense deixar que ella parlés, i sense permetre que li fes saber que ella era l’autora del llibre del qual ell parlava.^[2]

En general es tracta de narratives paternalistes, condescendents i esbiaixades cognitivament des d'una mirada masculina. És una paraula emprada pel feminisme per designar l'acció d'un home que tendeix a relacionar-se de forma condescendent o paternalista amb una dona i que, a vegades, explica a la dona coses relacionades amb ella mateixa, o en general amb la condició de dones, com si ella no les conegués.^[3][4]

Segons la periodista Lily Rothman (The Atlantic), el mansplainer es dedica a "explicar i explicar i explicar", sense interessar-se si la interlocutora controla sobre el tema en qüestió o fins i tot si "en sap més que ell".^[5] L'escriptora i assagista Rebecca Solnit explica el fenomen a conseqüència de "combinar excés de confiança i pensament il·luminat".^[6]