Mauthausen-Gusen

Infotaula edificiCamp de concentració de Mauthausen-Gusen
	Alliberament de presoners
Nom en la llengua original	(de) KZ Mauthausen
Dades
Tipus	Camp de concentració
Construcció	8 d'agost de 1938 - Maig de 1945
Data de dissolució o abolició	5 maig 1945
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Mauthausen (Àustria)
Localització	Erinnerungsstraße 1
	48° 15′ 27″ N, 14° 30′ 02″ E / 48.257519°N,14.500431°E
Catàleg	camps/570 (control d'autoritats EHRI, , )
Patrimoni cultural d'Àustria
Identificador	71865

Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d'extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l'Alta Àustria durant l'etapa d'ocupació d'Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s'exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d'altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. Així mateix fou el que engolí la majoria dels deportats de Catalunya. Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d'extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Abans de la Segona Guerra Mundial, la font de subsistència a Mauthausen eren les pedreres, les quals proveïen les llambordes per a empedrar els carrers d'Àustria. Aquest fet va fer decidir Adolf Hitler a construir-hi un gran camp de concentració, el més important d'Àustria.

Els republicans espanyols, amb el triangle blau dels apàtrides, hagueren de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus. Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Kommandos annexos eren suficients per morir. Després de passar molts republicans per la pedrera de Mauthausen, amb el pas del temps anaren assolint llocs de treball on el tracte era una mica més suau. La majoria, però, ja havien mort. Els que s'acostumaren a l'arbitrarietat del camp, a l'atzar, els qui saberen sostenir la moral fos com fos, amb el mínim esforç a l'hora de treballar, aquest sortiren del camp.