Nanotub

En química, un nanotub és una estructura tubular de diàmetre de l'ordre del nanòmetre amb aplicacions en camps com la nanotecnologia, l'electrònica, l'òptica o la medicina.^[1] N'hi ha de molts materials, com ara silici o nitrur de bor però, generalment, el terme s'aplica als nanotubs de carboni. Actualment^[Quan?] s'estudien activament a causa de les possibles aplicacions que se'n poden derivar per desenvolupar tecnologia a l'escala nanomètrica i aprofitar els fenòmens quàntics.

Els nanotubs de carboni són una forma al·lotròpica del carboni, com el diamant, el grafit o els ful·lerens. L'estructura es pot considerar procedent d'una làmina de grafit enrotllada sobre si mateixa.^[2] Depenent del grau d'enrotllament, i la manera com es conforma la làmina original, el resultat pot portar a nanotubs de diferent diàmetre i geometria interna. Aquests tubs, conformats com si els extrems d'un foli s'unissin pels extrems formant un canut, s'anomenen nanotubs monocapa o de paret simple. Hi ha, també, nanotubs l'estructura s'assembla a la d'una sèrie de tubs concèntrics, inclosos uns dins dels altres, a manera de nines matrioixca si, lògicament, de diàmetres creixents des del centre a la perifèria. Aquests són els nanotubs multicapa. Es coneixen derivats en els quals el tub està tancat per mitja esfera de ful·lerè, i altres que no estan tancats.

S'estudien activament, com els fulerens, pel seu interès fonamental per a la química i per les aplicacions tecnològiques. És, per exemple, el primer material conegut per la humanitat capaç, en teoria, de sustentar indefinidament el seu propi pes suspès sobre el nostre planeta, una condició necessària per a la construcció d'un ascensor espacial.